Conduir Amb Ull Gandul
Taula de Contingut
Més sobre l’ambliopia en adults
- Ull Gandul En Adults: Petites Dificultats Diàries Que No Sabíem Que Poden Deure’s A L’Ambliopia
- Conduir Amb Ull Gandul
- Aplicació De La Realitat Virtual Com a Tractament Binocular Per a Tractar L’Ambliopia
- Assaig Científic D’Entrenament Dicòptic Utilitzant Ulleres De Realitat Virtual Per a Tractar L’Ambliopia En Adults
- 5 Preguntes Sobre L’Ull Gandul En Adults
Descarrega La Nostra Guia Sobre L’Ambliopia
Es pot conduir amb ull gandul? Hi ha algun tipus de restricció a l’hora de treure’s el permís de conduir si es té ambliopia?
Si bé és cert que, la persona ambliop pot presentar més deficiències en condicions on són necessàries la precisió i la velocitat, com és en el cas de la conducció…
… L’ambliopia o l’ull gandul no té per què ser un impediment a l’hora de treure’s el permís de conduir, sempre que no estigui fora de les restriccions que marca el Reglament General de Conductors, quant a l’agudesa visual, el camp visual, les afàquies i les pseudofàquies, la sensibilitat al contrast, la motilitat palpebral i del globus ocular i el deteriorament progressiu o agut de la capacitat visual es refereix.
Per conèixer detalladament quins són els requisits visuals per conduir a Espanya:
Recordem que l’ull gandul és la disminució de l’agudesa visual en un dels dos ulls, conseqüència de la supressió que exerceix el cervell sobre un dels ulls, pel fet que les dues imatges enviades per cadascun dels ulls són molt diferents entre si i el cervell es veu obligat a triar-ne una.
Coneguem, doncs, en què pot afectar l’ull gandul a l’hora de conduir.
L’agudesa visual, els moviments oculars, la visió binocular, el camp visual i la sensibilitat al contrast i a la llum, són alguns dels aspectes que es veuen afectats en patir d’ambliopia.
L'Agudesa Visual
Segons la reglamentació establerta a Espanya, per poder conduir un vehicle turisme, ciclomotor o motocicleta cal tenir una agudesa visual del 0,5 en visió binocular, als dos ulls amb o sense correcció òptica (el valor considerat com a normal en l’agudesa visual és d’1).
Si un dels ulls, no supera el 0,5 no ha d’estar per sota de 0,1, ja que en aquest cas, es considerarà visió monocular i aquesta no és admesa per poder conduir.
La manera com es mesura l’agudesa visual és mitjançant optotips, taula composta per lletres, números o signes direccionals de diferents mesures.
Per tant, podrem conduir si la nostra agudesa visual es troba dins aquests límits que exigeix el reglament i complim amb la resta de requisits encara tenint ull gandul.
Els Moviments oculars i La visió binocular
Pel que fa a la motilitat ocular, sis tipus de moviments oculars permeten que com a conductors tinguem una visió del trànsit, permetent que els ulls percebin la imatge de forma simultània.
No obstant això, la visió doble o diplopia pot arribar a impedir renovar o obtenir el permís de conduir.
Durant la conducció cal que els ulls puguin fixar-se en un punt per després saltar a altres punts, seguir els diferents elements de la circulació, etc. i cal que tots dos ulls es moguin en harmonia, mantenint una bona coordinació entre ells. Si hi ha algun tipus de desequilibri entre els dos ulls, no és possible la visió binocular.
L’estereopsi ens permet distingir la distància entre objectes i entre aquests i nosaltres gràcies a la visió binocular. La manca de binocularitat fa que la percepció de les distàncies no sigui tan precisa.
La capacitat de veure en tres dimensions es quantifica a través de l’agudesa visual estereoscòpica, la qual indica l’interval mínim de profunditat percebut pel conductor a una distància determinada.
Recordem que l’ambliopia o ull gandul és una anomalia en la visió estereoscòpica on hi ha una diferència quant a l’agudesa visual entre tots dos ulls.
Segons s’indica en un estudi de Barrett, B. T, absència d’estereopsi s’associa a una frenada més prudent, no obstant també indica que una estereopsi minvada no comporta un augment quant a riscos de col·lisions del darrere.
En disposar de visió binocular o visió estereoscòpica, ens possibilita tenir una major agudesa visual, un major camp visual (excepte en estrabisme divergent) i una millor percepció de la llum i els contrastos.
L’estereopsi es mesura a través de tests de punts aleatoris amb anàglifs.
El Camp visual
El camp visual és l’espai que abasta la visió mirant a un punt fix i es divideix en dues zones:
La central on podem veure de manera més nítida i clara.
I la perifèrica, que tot i que no veiem tan nítid, la utilitzem per detectar altres vehicles i altres elements que apareixen al nostre camp visual pels laterals, a més que ens permet reconèixer llums, moviments i siluetes.
Segons mostra l’informe Visió i Vida, hi ha diferents estudis que indiquen que les persones amb defectes al camp visual central, condueixen a major lentitud i les seves habilitats al volant es veuen minvades.
A més velocitat, el camp visual més es redueix, per aquest motiu, el reglament estableix que el camp visual sigui normal, tant en visió binocular com en monocular.
Tal com s’indica a l’article ‘Nous Mètodes al Maneig de l’Ambliopia‘, mitjançant les noves tecnologies quant a ressonància magnètica i tomografia de coherència òptica, s’ha pogut comprovar que l’ambliopia és un defecte de la visió central, mentre que no afecta el camp visual perifèric.
“Encara que es va comprovar que també es veuen afectades la SC (sensibilitat al contrast), acomodació (Manh, V. et al. 2015) i distorsió espacial (Sireteanu R et al. 2007) de l’ull amblíop, així com l’estereopsi i la coordinació binocularment (Portela, JA et al. 2015; Meier, K et al. 2017)”.
Per realitzar el mesurament del camp visual es fa a partir d’un examen de campimetria.
La Sensibilitat a la llum i al contrast
En referir-nos a la sensibilitat a la llum i al contrast, parlem de la capacitat del sistema visual per a veure amb poca llum o amb il·luminació artificial de l’enllumenat en conduir o la capacitat de recuperació després de ser enlluernat pels fars d’un altre vehicle.
Hi ha situacions, com en dies plujosos o de boira o durant la nit, on veiem els objectes amb molt poc contrast respecte al fons, siguin altres vehicles, vianants o senyals.
I aquesta baixa sensibilitat al contrast pot repercutir negativament a la seguretat de la conducció.
Per exemple, per a poder apreciar un vehicle llunyà sobre la carretera, quan el cotxe és blanc, serà més senzill distingir-ho que si és negre.
Però si conduïm en un entorn nevat, el vehicle blanc, serà més difícil de distingir.
Podem tenir una deficient sensibilitat al contrast i a la mateixa vegada, tenir una bona agudesa visual.
Recordem que l’agudesa visual és la capacitat de distingir elements petits a distàncies llargues, la sensibilitat al contrast, a més de posseir aquesta capacitat, també es refereix a la capacitat de distingir aquests elements del fons en el qual es troben.
En realitzar una prova per a mesurar la sensibilitat al contrast, els resultats ens proporcionaran a més, informació de si podem tenir pèrdua de visió, sigui per l’ull gandul o per alguna altra patologia visual del nervi òptic, de la retina o si tenim alteracions en la visió dels colors.
Al seu torn, hi ha ocasions en les quals portar els vidres ratllats o deteriorats pot afectar tant en la sensibilitat al contrast com a l’agudesa visual.
També l’enlluernament causat per una llum brillant pot causar malestar o incomoditat quant a la conducció es refereix i una persona que té ambliopia sol tenir una excessiva sensibilitat a la llum.
Per tant, i davant la pregunta que ens ronda el cap des del principi:
Puc conduir amb ull gandul?
Deduïm el següent: Puc conduir amb ull gandul o ambliopia, sempre que tingui l’agudesa visual mínima requerida per a poder conduir:
Recordem una vegada més que, segons el Reglament General de Conductors és de 0,5 en visió binocular (és a dir amb els dos ulls oberts alhora, amb o sense correcció), en el cas de ser conductor professional, és de 0,8. Amb un màxim de 8 diòptries en cas de requerir correcció òptica.
Si un dels dos ulls no aconsegueix 0,5 d’agudesa visual és igualment possible conduir, sempre que aquesta agudesa visual no sigui 0,1 o inferior, ja que en aquest cas es considerarà visió monocular i no serà admès per poder renovar o obtenir el permís de conduir.
A més, cal complir amb la resta de requisits anteriorment exposats i que podem consultar en:
No obstant això, i davant qualsevol dubte o sospita quant a alteracions en la visió es refereix, ja sigui ambliopia o qualsevol altra, cal acudir a un especialista de la visió perquè pugui avaluar els nostres símptomes, efectuar un diagnòstic del nostre cas particular i indicar-nos d’aquesta manera, si som aptes per a poder conduir.
