La Teràpia Visual

Compartir ens ajuda a tothom!

Taula de Contingut

La teràpia visual és potser un dels temes més controvertits pel que fa a la salut visual, ja que podem trobar professionals que estan a favor seu i altres, per contra, que estan en contra. Però…

  • Què és i en què consisteix la teràpia visual?
  • Quins problemes pot tractar la teràpia visual?
  • Quins són els símptomes que pateix una persona que pot treballar amb la teràpia visual?
  • Quines eines s’utilitzen a la teràpia visual i
  • Quins resultats pretén obtenir?

I per acabar, parlarem de la relació de la teràpia visual i l’aprenentatge i en veurem algunes evidències científiques dels beneficis que aporta la teràpia visual.

Què és la teràpia visual?

Segons l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV): ‘La teràpia visual, l’entrenament visual o la rehabilitació és un tractament optomètric, totalment individualitzat, que té com a objectiu potenciar i corregir els problemes del sistema visual: enfocament, coordinació d’eixos visuals, ull gandul, estrabismes o problemes d’aprenentatge relacionats amb la visió’.

La teràpia visual tracta el sistema visual, inclosos els ulls i les àrees del cervell que participen en el procés de la visió.

I el seu objectiu és el d’ensenyar al sistema visual a ser capaç de corregir-se a si mateix, canviant els comportaments reflexius o automàtics.

De la mateixa manera que la visió no significa només veure bé, sinó que es refereix a l’habilitat d’entendre i interpretar la informació visual que rep el nostre cervell a través dels nostres ulls.

Una bona visió va més enllà de tenir una bona agudesa visual.

Amb la teràpia visual es poden tractar problemes de visió que no es poden corregir només amb ulleres, lents de contacte o cirurgia.

I és que hi ha ocasions en què, malgrat que l’ull estigui sa i disposi d’una agudesa visual del 100% i no tingui cap patologia aparent, no és capaç de veure correctament perquè el seu sistema visual no és prou eficaç perquè no s’ha desenvolupat completament.

Això pot causar manca de coordinació entre tots dos ulls, problemes de percepció, estrabisme, etc.

I és que el desenvolupament de les habilitats visuals, inclou aprendre a fer servir els dos ulls conjuntament de forma eficient, ja que en moure, fixar, enfocar i alinear-los alhora, és el que permet que tingui lloc l’habilitat d’entendre i interpretar la informació visual que arriba als nostres ulls.

La teràpia visual és un programa progressiu d’exercicis individualitzat que es realitza sota la supervisió d’un especialista, que permet adaptar-se a les necessitats visuals de la persona que practica la teràpia.

Normalment, consisteix en sessions periòdiques d’uns 45-60 minuts, generalment setmanals, en consulta, amb sessions diàries a casa d’aproximadament 20 minuts.

Tanmateix, tant la freqüència de les sessions com la durada dependrà de la situació de cada individu.

Durant tot el programa de teràpia visual es van realitzant avaluacions per poder valorar quina és l’evolució del pacient.

Quins problemes pot corregir la teràpia visual?

La teràpia visual és un tractament que es fa servir per corregir problemes visuals com:

  • L’ambliopia
  • L’estrabisme
  • La binocularitat
  • La motricitat ocular
  • La percepció
  • L’acomodació
  • La lateralitat
  • La direccionalitat
  • La integració visuomotora
  • El pensament matemàtic
  • L’escassa memòria visual
  • El rendiment esportiu
  • Els traumatismes
  • La discriminació de detalls o distingir figures de fons
  • Les dificultats a l’aprenentatge

Gràcies al programa d'exercicis personalitzat que farà l'optometrista segons el problema a corregir:

Es pretén desenvolupar i incrementar el màxim potencial de les habilitats visuals i la integració d’aquestes habilitats visuals amb els altres sentits. 

Finalment, s’aconsegueix l’automaticitat del sistema visual mitjançant la repetició d’aquests exercicis, s’hauran creat noves connexions neurològiques i s’hauran automatitzat així, les habilitats visuals adquirides les quals s’hauran integrat amb la resta dels sentits.

O cosa que és el mateix, haurem ‘après a veure’.

Recordem una vegada més, tal com ja ens indicava Pilar Vergara als seus llibres que la visió és un procés que s’aprèn, en aquest cas es fa evident que també és possible entrenar-la o reeducar-la.

Els possibles símptomes que indiquen la necessitat de fer teràpia visual poden ser:

Símptomes en nens

Símptomes en adults

Lectura lenta

Dificultat en la comprensió lectora

Utilització del dit com a guia en llegir

Repetir o saltar línies de la lectura

Invertir lletres o números

Apropar-se massa en llegir

Moure massa el cap en llegir

Visió borrosa

Fer l’ullet en mirar de lluny

Dificultat en la concentració

Envermelliment d’ulls i picor

Visió borrosa de lluny, de prop i 

quan s’aixeca el cap de la lectura

Fatiga i incomoditat amb tasques de prop

Incapacitat de mantenir escriptura o lectura per més de 10 minuts

Moviment de lletres mentre es llegeix

Mal de cap

Quins són els objectius de la teràpia visual?

Els objectius que es pretenen aconseguir amb la teràpia visual segons David P. Pinero a ‘Teràpia Visual i TIC’s: Disseny de programes específics’ són:

  • Qualitat pel que fa a l’amplitud de moviments, i posteriorment quantitat de moviments (rapidesa o qualitat).
  • Màxima capacitat en visió monocular fins a igualar els dos ulls i posteriorment, a visió binocular.
  • Augment gradual del nivell fins a arribar a l’automaticitat (sense ajuts o estímuls i en condicions de la vida quotidiana).

Qui pot fer la teràpia visual?

Per poder iniciar un programa de teràpia visual, es requereix abans un examen visual complet realitzat per un optometrista especialitzat en aquesta àrea.

Aquest examen ens indicarà si som aptes o no per poder fer la teràpia visual o quin és el tractament que més ens convé per al nostre cas en particular.

En general, aquest examen de la visió és una cosa diferent i més complet que l’examen rutinari que realitzen la majoria d’oftalmòlegs i d’optometristes.

Aquest sol ser més llarg i inclou proves per a l’avaluació de l’alineació dels ulls, l’enfocament, els moviments oculars, les habilitats visual-motores i perceptiu-visuals i la percepció en profunditat.

Primerament, segons indica Pilar Bernabeu a ‘La teràpia Visual en l’Aprenentatge‘, l’optometrista precisa de l’historial prenatal, perinatal i postnatal del pacient per poder detectar si hi ha algun problema congènit o bé, adquirit durant el primer any, el qual pugui haver influït d’alguna manera en el seu desenvolupament motor i visual neurològicament.

Posteriorment, l’optometrista valora les habilitats que es relacionen amb la lectura i l’Aprenentatge:

  • Agudesa visual
  • Error refractiu
  • Moviments oculars
  • Acomodació
  • Visió binocular
  • Visió de colors

A més de valorar el desenvolupament del sistema motor del pacient, així com la lateralitat i la direccionalitat (dificultat entre dreta i esquerra, confusió de lletres, números o direccions), la lectura i la percepció visual.

La teràpia visual pot ser efectiva per a persones de qualsevol edat, no obstant és imprescindible ser conscient que és un procés que requereix temps, esforç i constància. I és que la motivació de la persona és el clau per a l’èxit.

Les persones que inicien una teràpia visual és perquè volen:

  • Desenvolupar o millorar les seves funcions visuals per eliminar o compensar problemes visuals,
  • Prevenir patologies oculars,
  • Desenvolupar capacitats visuals per a l’escola, el treball o l’esport.

Els casos més freqüents de pacients que realitzen un programa de teràpia visual són:

  • Nens o adults amb ambliopia (ull gandul)
  • Nens o adults amb estrabisme
  • Infants amb dificultat en l’aprenentatge
  • Persones que necessiten rehabilitació visual per danys cerebrals
  • Persones que volen millorar la visió esportiva
  • Persones que pateixen problemes de visió induïts per l’estrès

Què S'utilitza A La Teràpia Visual?

La teràpia visual utilitza lents, prismes, filtres, activitats visuals assistides per ordinador, taules d’equilibri i altres instruments visuals no assistits per ordinador per millorar la capacitat cerebral per controlar els moviments oculars, l’alineació ocular, les habilitats d’enfocament i la visió binocular.

Com a eines de la teràpia visual podem trobar el cordó de Brock, la pilota Marsden o Visionary, entre molts altres.

No confondre la teràpia visual amb els exercicis oculars per a la millora de la visió com els que s’exposen en llibres com ‘Ioga per als teus ulls’ de Meir Schneider o ‘Ioga de la correcció visual’ de Kazuhiro Nakagawa, ambos ressenyes que compartim al nostre blog.

Ja que aquest tipus d’exercicis no disposen de suficients dades objectives en la investigació científica ni cap associació optometrista que els avali.

I és que l’objectiu d’aquests exercicis oculars és l’enfortiment dels músculs oculars. La teràpia visual no té aquest objectiu, sinó que tracta la millora en la coordinació i l’eficient funcionament i processament del sistema visual.

Seguint Piñero, les consideracions a tenir en compte a l’hora de realitzar el disseny d’un programa de teràpia visual són:

  • Prescripció d’error refractiu
  • Addició de lents
  • Prismes
  • Teràpia visual
  • Tractaments combinats
  • Normes d’higiene visual

A partir d’aquí, el procés a seguir al programa de teràpia visual seria el següent:

Primerament, es compensa l’error refractiu amb addicions o prismes. Posteriorment, es comença treballant amb la visió monocular (amb un sol ull).

Per poder continuar amb la visió binocular i integrar les habilitats adquirides. Finalment, s’acaba amb el manteniment.

Piñero, també ens indica que el programa de teràpia visual es basa en exercicis:

  • Oculomotors:
    • Exercicis de seguiment com: Pilota Marsden, test de traços visuals de Groffman, seguiments manuals, marques amb llanterna, dispositius rotatoris, làmines amb traços visuals etc.
    • Exercicis sacàdics: sacàdics manuals, sacàdics a pissarra, entrenament sacàdic prismàtic, taules de Hart, Cartes ARB, fixador seqüència transparent, fixador de sacàdics de Wayne, rastreig amb lletres d’Ann Arbor, làmines de sacàdics.
  • Acomodatius: Flippers amb lents, canvis d’enfocament amb retroalimentació (amb una diana, amb reixeta…), balanceig amb lents soltes, taules de Hart.
  • Vergencials: Cordó de Brock, targetes de divergència i/o convergència, anaglifs fixos i variables, regla d’obertura, estereoscopi de mirall mòbil, estereoscopi de Brewster, cercles excèntrics, salts amb prismes o barra de prismes, etc.
  • Altres: programes informàtics per a la teràpia visual

Quins són els resultats que es pretenen amb la teràpia visual?

Tal com ens indiquen a The Vision Therapy Center, en el moment en què els ulls aconsegueixen moure’s, alinear-se i enfocar conjuntament, s’aconsegueix un nou món visual, ja que haurem aconseguit que:

  • L’aprenentatge es faci més senzill
  • La velocitat i el nivell de la lectura augmenten
  • Les tasques es realitzen en menys temps
  • Millora la capacitat de seguir objectes en moviment
  • Millora la capacitat de veure objectes de prop i de lluny
  • És més senzill visualitzar imatges mentals

La Teràpia visual i L'Aprenentatge

Alguns oftalmòlegs i optometristes solen tenir punts molt diferents quant a la relació de la teràpia visual i el desenvolupament de l’aprenentatge.

Molts dels optometristes donen suport a la utilització de la teràpia visual com a part del tractament, dins de l’enfocament multidisciplinari per tractar el retard d’aprenentatge.

Ja que indiquen que en molts casos, els nens amb retard a l’aprenentatge també tenen problemes de visió, ja que aquests problemes visuals poden estar afectant d’alguna manera els problemes d’aprenentatge.

Molts oftalmòlegs, per la seva banda, consideren que la teràpia visual és ineficaç per tractar qualsevol mena de problema relacionat amb l’aprenentatge i asseguren que no hi ha evidència científica que doni suport a l’afirmació que la correcció en els problemes de visió pugui reduir les discapacitats quant a l’aprenentatge.

Evidències científiques dels beneficis de la teràpia visual

Els estudis mostren que el cervell humà té neuroplasticitat.

És a dir és plàstic, el que significa que té la capacitat de canviar la seva estructura i la funció de resposta davant d’estímuls externs.

Anteriorment, es creia que aquests canvis neurològics al cervell només es desenvolupaven durant la primera infància, no obstant s’ha pogut demostrar, que aquests canvis també es donen en edat adulta.

Si us interessa conèixer més sobre la neuroplasticitat hi ha un llibre que ens agrada molt que tracta la plasticitat neuronal i que va ser un dels primers llibres que vam llegir sobre el tema, es tracta del llibre: ‘El cervell canviant‘ de Diego Redolar.

Al llibre, el professor Redolar ens mostra com, segons estudis recents, el cervell adult pot canviar malgrat la idea generalitzada a la comunitat científica, on es creia que la capacitat de canviar-se només podia desenvolupar-se durant el període de desenvolupament del sistema nerviós.

Els recents descobriments sobre la neuroplasticitat poden confirmar que els exercicis de teràpia visual, si es fan adequadament, poden ajudar a corregir problemes de visió i millorar el rendiment visual dels que la practiquen.

Per acabar, ho farem amb dos estudis espanyols:

  • ‘Aprenentatge perceptiu en subjectes estereodeficients amb historial d’ambliopia’ del Dr. en Optometria Juan Antonio Portela et al.
  • I un estudi realitzat en diferents col·legis de la localitat catalana de Rubí per a comprovar l’‘Eficàcia d’un programa de teràpia visual aplicat a l’escola sobre les disfuncions visuals i el rendiment lector en els alumnes de cicle superior en primària’. En el qual van participar 148 alumnes de 5è de Primària, on es va avaluar la motilitat, l’acomodació, la binocularidad i la velocitat i la precisió en la lectura.

Una bona visió precisa que la vista, les vies visuals i el cervell treballin en conjunt. Quan no ho fan, tot i tenir una agudesa visual del 100% podem tenir dificultats per llegir, escriure i processar la informació.