6 Inconvenients Que No Ens Expliquen En Posar Un Pegat A L’Ull Del Nostre Fill

Compartir ens ajuda a tothom!

Taula de Contingut

Vols conèixer quins són els inconvenients amb el pegat que no ens expliquen?

La realitat és que, no sempre, però, hi ha la possibilitat que n’hi hagi certs inconvenients que no ens expliquen en acudir a la consulta de l’oftalmòleg i ens indica que el nostre fill ha de portar un pegat a l’ull pel fet que té ambliopia o l’ull gandul.

I és que, a més d’alertar-nos que ha de portar un pegat perquè té un ull gandul, també és d’agrair quan ens assessoren pel que fa a les possibles conseqüències pel nostre fill que això pot comportar.

Com afecta negativament el pegat a l'Ull Del Nostre Fill

En aquest article ens agradaria comentar 6 d’aquestes conseqüències o inconvenients que es poden presentar (o no) al nostre camí.

Així i tot, preferim exposar-los per tenir-ne coneixement, fent especial èmfasi en les dues primeres, les quals estan íntimament relacionades.

  • Inferioritat, manca de seguretat i autoestima en un mateix
  • Reducció del rendiment escolar i en la vida en general
  • Visió doble
  • Teràpia passiva
  • Empitjorament de l’aparença estètica
  • Problemes de pell causats per la cola

El pegat a l’ull també pot repercutir negativament en la qualitat de vida del nen

#1 Sensació d'inferioritat, manca de seguretat i autoestima:

El pegat pot afectar psicosocialment la relació del nen amb el seu entorn i pot provocar un menor grau d’acceptació social per part dels nens de l’escola.

No hi ha gaires estudis que hagin investigat l’impacte que pot arribar a tenir l’ull gandul des de la perspectiva del nen, però hem trobat dos estudis especialment interessants:

Tal com indica Webber i el seu equip, molts dels nens amb ull gandul encara després d’haver acabat el període d’oclusió, necessiten portar ulleres per corregir el seu error refractiu.

Les persones que porten ulleres solen qualificar-se a elles mateixes com a menys atractives, cosa que pot repercutir en el seu benestar psicològic així com a la seva motivació i comportament.

Estudis recents mostren que els nens que porten pegat o ulleres, se senten avergonyits i allò que més afecta aquest sentiment de vergonya, són les respostes dels seus companys.

Aquests nens tenen un 35% més de probabilitats de ser víctimes d’assetjament verbal o físic.

Alhora, ens indiquen que podria ser beneficiós psicosocialment per al nen si el pegat es pogués minimitzar i limitar els moments del dia en què aquest té menys interacció social.

I és que les repercussions quant a l’autoestima i el sentiment d’inferioritat poden acompanyar el nen fins a la seva edat adulta.

#2 Reducció del seu rendiment escolar i de la seva vida en general:

El període de temps durant el qual es posa el pegat al nen és el moment en què comença a anar a escola, aprèn a llegir i escriure i a interrelacionar-se amb el grup socialment.

En posar-li el pegat al nostre fill, totes les habilitats es poden veure disminuïdes perquè s’està tapant l’ull dominant i se li redueix la visió a l’ull ambliop.

Tasques motores fines de destresa manual que requereixen precisió i velocitat es veuen minvades, així com a activitats esportives. A més de la velocitat de lectura.

I tot això, afecta negativament a l’autopercepció que té el nen de si mateix, produint-lo baixa autoestima i sentiment d’inferioritat.

Tal com indica Birch i el seu equip, els resultats de la seva investigació indiquen que l’autopercepció dels nens ambliops és menor tant a la seva competència social, acadèmica com a esportiva i aquests punts són essencials per a l’autoestima del nen en edat escolar.

#3 Visió doble (o diplopia):

En tapar un dels ulls, el cervell està rebent una sola imatge, la de l’ull ambliop.

En destapar l’ull i entrar en acció l’ull dominant, el cervell rep les dues imatges de cada ull i no sap com unir-les per tenir-ne només una, de manera que en veurà dues.

#4 Teràpia passiva:

Tapar un ull no necessita cap treball ni aprenentatge per part de la persona que està portant el pegat.

No treballa la competència binocular, l’acomodació, la motilitat ocular, la fixació i se’n suprimeix la visió perifèrica:

En tapar un ull s’elimina la possibilitat de veure en 3 dimensions, ja que per això calen els dos ulls.

A més, es perd part del camp visual (tota la part de l’ull que es tapa), cosa que provocarà que el nen topi més d’aquest costat, ensopegui i no sigui capaç de veure si ve algun objecte cap a ell des d’aquell costat, per exemple en llançar-li una pilota.

#5 Empitjorament de la seva aparença estètica:

En tapar l’ull, no es corregeix la desviació de l’ull, és més, l’ull es pot arribar a desviar augmentant així el grau d’estrabisme.

#6 Problemes de pell causats per la cola:

Hi ha certs tipus de pegats que la cola pot causar irritació a la pell dels nens i en algunes ocasions, petites ferides. Per això, n’hi ha alguns pegats que són hipoal·lergògens.

El desenvolupament visual és Essencial

El desenvolupament visual és essencial en el desenvolupament general. Per la qual cosa si la nostra visió no es desenvolupa normalment, també el nostre desenvolupament general es veurà ralentit.

Tal com indica l’American Optometric Association: ‘El tractament per a l’ull gandul pot incloure una combinació de lents receptades, prismes, teràpia visual i pegats oculars. En la teràpia de la visió, els pacients aprenen a fer servir els dos ulls junts, cosa que ajuda a evitar que es repeteixin algunes formes d’ull gandul’.

I continua dient que: ‘El diagnòstic i la intervenció primerenca augmenta la probabilitat de recuperació, la raó per la qual l’AOA recomana que els nens tinguin un examen complet d’optometria als 6 mesos i novament als 3 anys’.

Probablement, si s’arribés a detectar i diagnosticar l’ull gandul abans de l’entrada del nen a l’escola i la seva socialització amb el grup, serien menys propensos a sentir-se avergonyits i cohibits amb el tractament del pegat. En comptes de fer-ho en el moment que el nen comença a adquirir sentit de si mateix i de l’autoestima.

Per acabar, fem un petit exercici i com a pares posem-nos a la pell del nostre fill:

Agafem un dels seus pegats i utilitzem-lo durant una estona mentre fem tota mena de tasques, llegir, escriure, jugar amb ell a pilota o simplement caminar per la casa.

Sentim de quina manera se sent en fer qualsevol tasca per petita que sigui amb un ull tapat i quina és la incomoditat que això comporta i la incapacitat que això ens cregui.

I si sentim el valor suficient, sortim al carrer i interactuem amb altres persones i coneguem en primera persona, quin és el sentiment que fa que altres ens vegin amb un ull tapat per un pegat.

No oblidem que possiblement, en tapar-nos nosaltres un dels dos ulls, l’altre ull encara tingui una bona visió, però recordem que en el cas de l’ambliopia estem tapant l’ull que veu millor i estem deixant que l’ull més feble ens estigui facilitant tota la informació visual.

I aquest món, més borrós i menys nítid, és el que veu el nostre fill durant les hores en què porta el pegat.