Assaig Científic D’Entrenament Dicòptic Utilitzant Ulleres De Realitat Virtual Per A Tractar L’Ambliopia En Adults

Compartir ens ajuda a tothom!

Taula de Contingut

Al juny de 2017 es va publicar el primer assaig científic a escala mundial a la revista BMC Ophthalmology on es van estudiar mitjançant l’entrenament dicòptic, utilitzant un parell d’ulleres de realitat virtual, a un total de 17 persones (10 homes i 7 dones entre 17 i 69 anys) amb ambliopia anisometròpica durant 8 sessions (cada sessió era de 40 minuts).

En junio de 2017 se publicó el primer ensayo científico a nivel mundial en la revista BMC Ophthalmology donde se estudiaron mediante entrenamiento dicóptico, utilizando un par de gafas de realidad virtual, a un total de 17 personas (10 hombres y 7 mujeres de entre 17 y 69 años) con ambliopía anisometrópica durante 8 sesiones (cada sesión era de 40 minutos).

Què es volia aconseguir amb l'entrenament dicòptic?

L’objectiu era comprovar que era possible la recuperació de les funcions visuals normals després d’haver passat el període crític (després dels 8 anys).

Hi ha estudis, tant en animals com en humans, on s’ha pogut veure com la plasticitat de les vies visuals són possibles després d’aquest període, i és possible així la millora de la visió i de la binocularitat.

Com podria ajudar la realitat virtual amb el tractament per a l'Ambliopia en adults?

Temps enrere, es creia que l’ambliopia era un trastorn monocular, és a dir que només afectava un ull (l’ull ambliop o ull gandul).

Malgrat això, s’ha pogut comprovar que l’ambliopia és un problema binocular, dels dos ulls i de la relació entre tots dos amb el cervell, ja que cada ull percep una imatge molt diferent.

Amb les ulleres de realitat virtual es pretén que es pugui mostrar a cada ull una imatge diferent, però complementària.

Per això, cal utilitzar els dos ulls per poder fer el joc.

D’aquesta manera, els dos ulls s’entrenen per cooperar i s’obliga el cervell a integrar les dues imatges.

En què consistia l'Assaig científic amb les ulleres de realitat virtual?

Les proves es van realitzar amb les ulleres Oculus Rift OC DK2 i el software desenvolupat per Vivid Vision, utilitzant el joc Diplòpia Game.

Els subjectes estudiats van jugar durant 8 sessions (dos per setmana) durant 40 minuts a dos jocs diferents (20 minuts per joc): Un en què volaven amb una nau espacial i un altre amb blocs.

Tots dos es presentaven amb una configuració dicòptica (una imatge diferent de cada ull).

Per exemple, en el joc espacial, els asteroides i les portes eren mostrades a l’ull ambliop, mentre que la nau era visible només per l’altre ull, per evitar fer trampes i obligar així, a utilitzar els dos ulls per aconseguir realitzar amb èxit el propòsit del joc.

Durant l’assaig, els participants no van realitzar cap altre entrenament visual (10 van ser tractats amb un pegat durant la seva infantesa).

Què ens indiquen els assaigs clínics recents en relació amb l'entrenament dicòptic, l'ambliopia en adults i la realitat virtual?

Estudis recents mostren com l’entrenament binocular-dicòptic pot tenir més efectes d’aprenentatge que l’entrenament monocular.

Tot i que cal fer més assaigs clínics que puguin evidenciar aquest fet, es va poder comprovar amb aquest estudi preliminar, que la utilització de les ulleres de realitat virtual per a entrenament dicòptic pot arribar a ser una potencial opció efectiva per al tractament de l’ambliòpia en adults amb ambliopia anisometròpica.