Aplicació De La Realitat Virtual Com a Tractament Binocular Per Tractar L’Ambliopia

Compartir ens ajuda a tothom!

Taula de Contingut

En aquest article ens agradaria parlar de la realitat virtual com tractament binocular per tractar l’ambliopia o l’ull gandul. I ens agradaria fer-ho a través de l’article científic ‘Tractament binocular de l’ambliopia basat en la realitat virtual‘.

Es tracta d’un article que apareixia a la Revista Cubana d’Oftalmologia el 2016, elaborat per Yanet Cristina Díaz Núñez i Yenner Joaquín Díaz Núñez.

Amb l’objectiu d’entendre una mica millor quina és la diferència entre els tractaments tradicionals (monoculars) amb tractaments més actuals i que tracten la binocularitat.

A l’article de Díaz i Díaz ens parlen de dos tipus de sistemes basats en la realitat virtual: l’I-BiT™ i l’antisupressió.

El primer treballa principalment l’agudesa visual. I el segon, a més de l’agudesa visual, la visió binocular.

L’objectiu d’altres tractaments, més convencionals, com l’oclusió de l’ull amb millor visió, és donar força a l’ull gandul perquè així pugui millorar la seva agudesa visual.

Però aquest tractament pot tenir alguns desavantatges i inconvenients, ja que no treballa aspectes com és la coordinació entre tots dos ulls per poder gaudir d’una visió binocular correctament.

Tant és així que, tractaments alternatius com el tractament binocular interactiu I-BiT™ promouen el treball binocular tractant tots dos ulls, fomentat a través de la realitat virtual.

On es treballa agudesa visual amb l’ajuda dels dos ulls i no només de l’ull ambliop, com es faria per exemple amb el tractament d’oclusió de l’ull dominant, per aconseguir una milloraria en la visió monocular.

Ja que s’estimula de manera preferencial l’ull ambliop, oferint-li els elements més actius, dinàmics i interessants i deixant a l’ull de major visió, els elements menys interessants.

I els tractaments antisupressió per tractar la reducció de la supressió que produeix el cervell per rebutjar una de les dues imatges que li proporcionen els ulls.

Els tractaments es fan mitjançant videoclips i videojocs a pacients de diferents edats, nens i adults.

Què és la visió binocular?

A la visió binocular, la informació prové dels dos ulls complementant-se de forma adequada per poder aconseguir una visió on existeixi: les tres dimensions, la distància i el moviment dels objectes.

Si et ve de gust conèixer més sobre la visió binocular i l’estereopsi pots trobar més informació aquí.

Tractament binocular interactiu (I-BiT™)

El sistema I-BiT™ va ser desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat de Nottingham (al Regne Unit) de realitat virtual (VIRART).

I representa el primer prototip informàtic basant en realitat virtual per tractar de forma binocular l’ambliopia.

L’objectiu de l’I-BiT™ és l’estimulació dels dos ulls alhora a partir d’un software amb vídeos i jocs interactius en 2 i 3 dimensions mitjançant una pantalla binocular (és a dir, amb dues pantalles, una pel subjecte i una altra pel professional).

L’ull ambliop rep un estímul central i els estímuls perifèrics es presenten a tots dos ulls.

Com es treballa amb videoclips?

En els exercicis que s’utilitzen videoclips, la imatge queda dividida en dues parts:

On la zona central només pot ser visualitzada per l’ull ambliop i la zona exterior pels dos ulls.

Només l’ull ambliop pot veure el videoclip, ja que aquest es representa només a la pantalla.

Teràpia Visual: Videojocs

Descarrega La Nostra Guia sobre l’Ambliopia

Com es treballa amb videojocs?

Amb els videojocs es pretén facilitar a l’ull ambliop els elements dinàmics i a l’ull dominant els fixos.

Donant a cada ull alguna cosa diferent per a visualitzar, perquè així puguin ambdós ulls treballar conjuntament per poder completar el joc amb èxit.

Es continuen fent estudis i investigacions sobre aquests tractaments i s’estan avaluant jocs on també es reparteix la informació visual a tres parts.

És a dir, un grup d’elements es faciliten a un ull, un altre grup d’elements a l’altre i un tercer grup d’elements a tots dos.

Tant al primer com al segon segment poden haver-hi elements estàtics o dinàmics i al tercer grup, només elements estàtics i el fons de l’escena.

Un exemple és l’utilitzat en una versió adaptada del joc de blocs Tetris:

On a cada ull se li dona una part de la informació i després, un grup d’elements visuals es comparteix amb tots dos ulls.

És a dir, del bloc que va caient es visualitza una part de la peça a cada ull i només es veu la peça sencera quan es fusionen els dos ulls, a la tercera secció.

Tractament binocular antisupressió mitjançant contrast

Tal com comenta l’optometrista Gloria Hermida al seu blog i mostren les investigacions, treballar la supressió és la clau per poder tractar l’ull gandul.

La supressió es refereix a l’acte que fa el cervell per eliminar una de les dues imatges que rep per part dels dos ulls per no veure doble.

I és que tota persona ambliop pateix algun grau de supressió, on el cervell inhibeix l’ull gandul, desalineant o desenfocant, per evitar una confusió doble o borrosa.

Aquesta supressió amb el temps, desencadena pèrdua de visió o una ambliopia més permanent.

Fins ara, les proves clíniques estaven dissenyades per esbrinar si existia supressió o no.

No obstant això, mitjançant l’enfocament binocular de contrast és possible mesurar la supressió, disminuint artificialment el contrast de la informació que percep l’ull dominant i permetent així una combinació binocular normal.

Per això, en un assaig es presenten dos grups de punts en moviment:

Un d’ells constitueix el senyal i l’altre, se’l denomina el soroll.

Tots es mouen a la mateixa velocitat i la seva aparença és la mateixa. Però:

  • Els punts pertanyents al senyal es mouen al mateix sentit i en la mateixa direcció.
  • Els punts del soroll, per la seva banda, es mouen en direcció aleatòria.

Generalment, el senyal se li presentarà a l’ull ambliop, mentre que l’ull dominant rebrà el soroll

Això no obstant, per calcular el contrast, es poden presentar el senyal i el soroll de diferents formes.

Una és mostrar tant el senyal com el soroll a tots dos ulls i posteriorment, cada grup de punts en moviment a un ull per poder comprovar el desequilibri existent.

I finalment, s’aplica el màxim contrast a l’ull ambliop i cap, al dominant.

D’aquesta manera, només serà possible percebre el senyal, de mica en mica s’anirà afegint més contrast a l’ull dominant fins que el subjecte pugui identificar la direcció coherent.

El tractament antisupressió, de la mateixa manera que en els tractaments I-Bit anteriorment indicats, s’utilitzen videoclips i videojocs.

Com es treballa amb Videoclips?

Per a la visió del videoclip, es presenta a l’ull ambliop la versió original i una versió modificada a l’ull dominant, creant així un desequilibri reduint la supressió.

Com es treballa amb videojocs?

Per poder jugar es redueix la supressió per crear un desequilibri dicòptic, cosa que permet una combinació binocular.

De la mateixa manera que s’indicava anteriorment, l’ull gandul rebrà els estímuls amb el contrast més gran que es pugui, mentre que l’altre, tindrà un contrast reduït.

L’ull ambliop sempre tindrà el mateix contrast, mentre que al dominant se li anirà modificant.

Evidència científica de l'Aplicació de la realitat virtual com a tractament binocular per tractar l'Ambliopia

Encara són escassos els assajos que puguin mostrar l’efectivitat de l’aplicació de la realitat virtual com a tractament binocular per tractar l’ull gandul, ja que tant el període del tractament com la quantitat de subjectes d’estudi eren reduïts.

Als estudis amb tractaments I-BiT™ es van realitzar a nens, mentre que als estudis antisupressió, es van estudiar tant adults com nens.

Als primers, es pretén la millora de l’agudesa visual i als segons, a més de l’agudesa visual, es pretén aconseguir una visió binocularitat i l’estereopsi.

A més d’aquests estudis es destaca que en aquest tipus de tractaments, la millora s’aconsegueix en un temps menor que en altres tractaments convencionals, a més de reduir els problemes d’acceptació.

El que suggereixen aquests estudis és que es puguin combinar els tractaments tradicionals amb els tractaments binoculars fent-los complementaris, tant nens com adults que hagin realitzat tractaments anteriorment i no han estat superats.

Per acabar, recordem que és de vital importància acudir a un professional de la visió perquè pugui diagnosticar el nostre cas en particular i ens indiqui quin és el tractament o els tractaments que millor es pot adaptar a la nostra situació per aconseguir la màxima millora possible.