Ull Gandul En Adults: Petites Dificultats Diàries Que No Sabíem Que Podrien Deure’s A L’Ambliopia

Compartir ens ajuda a tothom!

De vegades se’ns creuen en el nostre dia a dia petites dificultats, certs inconvenients o situacions que possiblement desconeixem que podrien deure’s a l’ambliopia.

Alguna vegada t’has preguntat per què et costa tant aparcar o omplir una ampolla d’aigua sense abocar-ne part del contingut fora?

Aquests són alguns exemples que se’ns poden presentar a la nostra rutina diària i que possiblement no sabem què es deu a la nostra ambliopia i a la nostra manca d’estereopsi.

Més sobre l’ambliopia en adults

Descarrega La Nostra Guia Sobre L’Ambliopia

Ull gandul en adults

Possiblement, de nens ens va indicar l’oftalmòleg, després de fer-nos una revisió visual que patíem d’ull gandul, i potser, ens va posar ulleres i un pegat al nostre ull dominant durant diversos mesos o durant alguns anys de la nostra infància.

Amb el temps i després de realitzar les proves pertinents, és possible que ens indiqués que ja havíem recuperat l’agudesa visual a ‘aquell ull gandul’ i que ja no calia portar per més temps el pegat a l’ull.

Potser pensàvem que ja estàvem ‘curats’ i que ja ‘veiem bé’ però no més lluny de la realitat, en passar els anys ens vam acostumar a veure com una cosa normal que:

En baixar les escales mecàniques d’un centre comercial, el primer peu que posem a terra possiblement, va ‘una mica a les palpentes’ o potser, quan començàvem a sortir de festes no ballàvem tan bé en parella, perquè no portàvem el mateix ritme que el nostre acompanyant.

Si mai t’ha passat el mateix, segueix llegint potser els adults ambliops tenim més coses en comú del que crèiem…

Què és l'Ambliopia, L'Ull gandul o L'Ull mandrós?

L’ambliopia és una alteració a escala binocular, on els dos ulls estan implicats i no només l’ull que se’l coneix amb el nom de ‘gandul’.

El cervell no és capaç d’assimilar les dues imatges que li proporcionen les retines dels dos ulls, ja que són molt diferents entre si i es veu obligat a reconèixer una de les dues imatges. La imatge que suprimirà serà la imatge de l’ull gandul.

Com que no es disposa correctament de les dues imatges, no és possible tenir una visió binocular, ja que aquesta s’aconsegueix únicament amb la col·laboració dels dos ulls entre si i amb el cervell.

En tapar l’ull dominant guanyarem agudesa visual a l’ull més feble, ja que no tindrà cap suport per fer la feina de veure.

Tot i això, en retirar el pegat, els dos ulls no hauran après a treballar en conjunt, que és el que cal per poder disposar d’una visió binocular i poder veure en tres dimensions.

Els Adults Amb L'Ull Gandul aprenem Amb indicadors de profunditat

Hi ha adults amb ull mandrós que han viscut tota la seva vida sense poder gaudir d’una visió en 3 dimensions i són desconeixedors que no en tenen.

I és que el nostre organisme ha après a desenvolupar-se en un entorn tridimensional recolzant-se en petits tips o indicadors com les ombres, la llunyania i la proximitat de les coses a partir de si veiem l’objecte més gran o més petit, etc…

Ens referim a indicadors de profunditat com:

La borrositat o la claredat

La borrositat o la claredat del que se’ns presenta davant, és a dir, tendim a percebre el que està més a prop nostre de forma més clara, més nítida i amb els seus contorns més definits, a diferència del que es troba més allunyat, que ho percebem més borrós, difuminat o desdibuixat.

La mida i la ubicació d'objectes

La mida i la ubicació d’objectes que coneixem. Quan se’ns presenta un objecte que ens és familiar, tendim a mantenir la percepció de la seva mida real malgrat poder percebre’l d’una mida diferent en funció de la distància en què es trobi de nosaltres.

És a dir, en observar un objecte que es troba a la llunyania, ho percebem més petit del que en realitat és.

Alhora, igualment és possible percebre per la nostra retina dos objectes a una mateixa mida malgrat conèixer tots dos objectes i saber que un és més gran que un altre.

Això dependrà de la ubicació dels dos objectes, un estarà més a prop o l’altre més lluny de nosaltres.

Igual passa, quan dos objectes de la mateixa mida els percebem com un de més gran que l’altre, això és degut a la distància que hi ha entre tots dos objectes i la distància d’aquests a nosaltres.

Un altre indicador de profunditat és:

L'alçada sobre la línia de l'Horitzó

L’alçada sobre la línia de l’horitzó dels objectes. Si mirem cap a la línia de l’horitzó, els objectes que se situïn més propers a aquesta, és a dir els objectes que es trobin a més alts, es percebran com objectes més llunyans a nosaltres.

Al mateix moment, els objectes que se situïn a menor alçada i més llunyans a la línia de l’horitzó, els percebrem com més propers.

El solapament o la superposició dels objectes

El solapament o la superposició dels objectes ens indica que si un objecte queda parcialment tapat per un altre que es troba davant, percebrem com l’objecte de darrere, com més llunyà, de l’objecte que es troba davant tapant-lo.

I finalment,

Les ombres i la llum

Les ombres i la llum influeixen en com percebem els objectes i com els dotem de relleu gràcies a aquests indicadors visuals.

l'Ull gandul en adults Té solució

Hi ha un cas en particular, el de la neurocientífica Susan Barry, el qual admirem enormement. I és que pot arribar a ser una font d’inspiració i motivació per a qualsevol adult que vulgui millorar la seva estereopsi.

La Dra. Barry va ser capaç, mitjançant l’entrenament dels seus ulls, disposar de visió en 3D després d’haver passat més de 40 anys de la seva vida sense saber que el món que coneixia era pla. Si vols conèixer més sobre el seu cas, segueix llegint aquí.

Cada persona és diferent igual que la seva situació, per això recomanem encaridament acudir a la consulta d’un optometrista per saber quines poden ser les nostres opcions.

D’altra banda, i encara que tu també siguis ambliop pot ser que no comparteixis aquestes situacions o només alguna d’aquestes.

Però aquí hi ha alguns dels exemples que ens poden passar a la nostra rutina diària si tenim ull gandul (almenys en el meu cas en particular són un continu…):

L'Ull gandul i algunes de les seves 'conseqüències'

Xocar-se amb els marcs de les portes
Ensopegar sovint

Ser patós
No tenir gran habilitat als esports
Dificultat a l’hora de controlar les distàncies al volant (en conduir i en aparcar)

Dificultat per abocar el contingut en una ampolla
Dificultat per cosir
Dificultat per veure pel·lícules en 3 dimensions

No tenir ritme al ballar

I un, de vegades, llarg etcètera de petites dificultats que es presenten al nostre dia a dia que no els havíem parat prou atenció fins ara i que desconeixíem que poguessin deure’s a la nostra manca d’estereopsi i binocularitat.

Mai no has tingut dificultat a col·locar diversos objectes de forma correcta en un espai? Com per exemple, col·locar les olles i paelles al calaix aconseguint que càpiguen totes sense necessitat de forçar la porta perquè tanqui.

Però, per què ens passen totes aquestes coses? No és només un ull que no veu bé? La realitat és que no.

Com indiquem anteriorment, l’ambliopia es refereix a un problema binocular, és a dir dels dos ulls (no només de l’ull més feble) i la seva relació amb el cervell i les vies visuals que els comunica. És a dir, l’ull gandul té a veure amb tot el sistema visual.

Durant el desenvolupament d’aquestes vies, aquestes no s’han establert com ho haurien d’haver fet per poder tenir una estereopsi correcta i el cervell es va veure obligat a aprendre a suprimir la imatge d’un dels dos ulls.

I aquest fet fa que moltes altres habilitats visuals es vegin afectades a més d’una agudesa visual inferior en aquest ull gandul o suprimit pel cervell.

Habilitats visuals que es poden veure afectades amb l'Ambliopia

Com indica Pilar Vergara al seu llibre Tanta intel·ligència, tan poc rendiment les habilitats visuals que es poden veure afectades són:

L'Agudesa visual

Quan parlem d’agudesa visual ens referim a la capacitat de veure nítid.

Una disminució d’aquesta habilitat visual pot induir que ens vegem obligats a picar l’ullet o tenir visió borrosa de prop o de lluny.

La Coordinació ocular

Es refereix a la capacitat dels dos ulls de treballar en conjunt i amb el cervell, se’l coneix amb el nom de binocularitat.

La coordinació ocular es relaciona amb el control de moviments oculars i la capacitat d’enfocament.

El Control de moviments oculars

Hi ha tres tipus de moviments oculars:

De fixació: es refereix al control per poder mantenir els ulls en un punt;
Sacàdics: moviments o salts d’un punt a un altre; i
Seguiments: moviments suaus.

Aquests tres tipus de moviments oculars ens permeten, per exemple:

Canviar la fixació d’un punt llunyà a un de proper
O seguir el recorregut d’un objecte,

Fer un seguiment sense esforç i suau mentre llegim
O saltar d’una línia a una altra sense equivocar-nos i repetir la mateixa línia
O passar a la següent línia del text sense adonar-nos-en

Alteracions amb aquesta habilitat visual, a més, pot provocar tenir problemes:

A l’hora de colpejar, una pilota per exemple si parlem d’esports o recollir-la,
La necessitat d’utilitzar el dit perquè ens serveixi de guia a l’hora de llegir per no perdre la línia,

Haver de llegir el mateix text diverses vegades,
O tenir dificultats per copiar una cosa d’un lloc a un altre.

L'Enfocament o L'Acomodació

Es refereix al canvi que fan els ulls per veure de prop a lluny i de lluny a prop, així com l’habilitat de mantenir l’enfocament a la vista propera.

El que fa que tinguem fatiga en llegir o en escriure, tinguem problemes per copiar alguna cosa, la nostra comprensió es vegi reduïda i evitem fer alguna tasca.

La Coordinació ull-mà

Es refereix a la integració visomotora i la seva alteració pot repercutir tenint problemes als esports i problemes a la coordinació motora fina (moviments petits i precisos, com ara recollir un petit objecte amb els dits en pinça), a més de tenir dificultat per poder expressar de forma escrita les idees.

L'Habilitat visuoespacial i la direccionalitat

Tant l’habilitat de saber on es troba el nostre cos a l’espai com el seguiment de les direccions.

Aquesta habilitat es relaciona amb la capacitat de moure’s a l’entorn sense xocar-se o ensopegar-se, ser capaç de seguir direccions, comprendre l’orientació de les lletres i els números en la lectura i en l’escriptura.

Alteracions amb l’habilitat visuoespacial poden repercutir en un bon equilibri i en els moviments coordinats del propi cos i tenir una bona integració bilateral del cos (utilitzar els dos costats del cos conscientment de forma conjunta i per separat).

A més de tenir dificultats entre dreta i esquerra, amunt i avall o davant i darrere (Borsting, 1996 a Influència de la percepció visual a l’aprenentatge) i és que desenvolupem la consciència del nostre cos amb relació a l’espai i la relació que hi ha entre nosaltres, els objectes del mateix i el mateix espai.

La Visualització i La memòria visual

Es refereix a la capacitat de poder percebre i mantenir a la memòria imatges visuals, cosa que ens ajuda tant a la nostra vida diària com a l’esport.

Ja que gràcies a la memòria visual som capaços de crear una imatge mental que s’assembli a algun lloc, alguna persona, animal o objecte que tinguem a la nostra memòria visual per tal de poder reconèixer-ho.

En patir alguna alteració amb aquesta habilitat visual, es pot tenir dificultat a l’hora de recordar el que s’ha vist o llegit o es pot tenir dificultat per lletrejar una paraula o una comprensió lectora deficient.

La Reproducció de la percepció visual de les formes

Es refereix segons Martin (2006) a l’habilitat de discriminar, identificar i reconèixer les formes.

És a dir ser capços de:

Adonar-nos del color, l’orientació o la mida dels objectes per poder trobar semblances o diferències entre ells,

Centrar-nos en un aspecte particular de la forma d’un objecte, alhora que som conscients de la relació entre la forma que ens proporciona aquest objecte i la informació del fons,
Determinar la forma completa d’un objecte sense que l’estiguem veient totalment,
O tenir l’habilitat de poder identificar un objecte com a tal, quan hagi variat la mida, l’orientació o la rotació.

La Teràpia per a l'ambliopia en adults

La visió està molt relacionada amb el procés d’aprenentatge quan som nens, així com les destreses que adquirim durant aquest període d’aprenentatge.

En aquest moment, aprenem destreses de tipus: perceptuals, motores, perceptual-motores i cognitives. Les habilitats visuals que hem estat tractant anteriorment, s’englobarien dins de les destreses perceptuals.

La disfunció de qualsevol d’aquestes destreses pot afectar el procés d’aprenentatge, cosa que repercutirà en el nostre desenvolupament personal, primer com a nens, a l’escola i l’esport. I posteriorment, com a adults a la nostra feina i la nostra vida diària.

Per tant, veiem com tenir ull gandul en edat adulta, va més enllà de tenir una agudesa visual deficient en un dels ulls. Veiem com es relaciona amb altres habilitats tant visuals com motores o cognitives, i quins aspectes del nostre dia a dia poden veure’s influïts pel nostre, anomenat, ull gandul.

Amb això no pretenem desil·lusionar-nos pensant que ‘som un cas perdut’ com possiblement ens hauran dit alguna vegada, per trobar-nos en edat adulta i no tenir cap possibilitat de recuperació.

Si no tot al contrari, ens agradaria animar a qualsevol que es trobi en aquesta situació, a acudir a un especialista, per realitzar una primera sessió i deixar-se guiar per saber si és apte per iniciar una teràpia visual, i així treballar tots aquells aspectes que siguin necessaris per tenir la millor versió de la seva visió.

I com ja hem indicat, cada persona és diferent i no tots podem tenir el mateix tipus de dificultats en el dia a dia i no tot ambliop ha de ser maldestre. I no tot aquell que sigui maldestre i no sigui bo amb els esports, ha de tenir un ull gandul.

Com a persones canviants que som i malgrat tenir un ull gandul, també és possible aprendre, i tenint com a base la nostra motivació, la constància i la pràctica, no ens podem permetre que l’ambliopia ens impedeixi treure la millor versió de nosaltres mateixos.

També et pot interessar…

Stereo Sue, Susan Barry I La Visió Estereoscòpica