Què És El Daltonisme?

Compartir ens ajuda a tothom!

Taula de Contingut

Alguns es demanen: Com es diu la malaltia que confon els colors? Daltonisme?

Però, sabem realment en què consisteix el daltonisme?

  • Podem saber quins són els colors que veu una persona daltònica?
  • I si hi ha diferents tipus de daltonisme?
  • En aquest article aprenem una mica més sobre aquesta alteració en la visió dels colors, així com els seus símptomes, diagnòstic i… existeix tractament per al daltonisme?

Què és el daltonisme?

El daltonisme és una anomalia, no una malaltia i es tracta d’una alteració en la visió cromàtica (dels colors).

Tot sobre el Daltonisme

A la nostra retina tenim unes cèl·lules sensorials, anomenades fotoreceptors que reaccionen com a resposta a la llum i n’hi ha dos tipus: bastons i cons.

Els bastons ens permeten apreciar el negre, el blanc i les tonalitats de grisos i s’activen a la foscor.

En canvi, els cons són els fotoreceptors de la retina que sensibles a la llum i s’activen durant el dia o en ambients amb il·luminació, i ens permeten veure els colors.

Tenim tres tipus de cons:

  1. Un tipus de cons sensible a la llum vermella,
  2. Un altre a la llum verda
  3. I un altre a la llum blava

La combinació d’aquests tres colors ens permet veure el món en un ampli ventall de colors.

Segons el funcionament incorrecte dels cons tindrem un tipus de daltonisme o un altre, el daltonisme pot ser: monocromàtic, dicromàtic o tricromàtic anòmal.

El daltonisme és una alteració d’origen genètic i el grau d’afectació varia molt.

Va des de la incapacitat de poder apreciar cap color (el que es coneix com a acromatòpsia o ceguesa al color) fins a una petita dificultat per poder distingir matisos dels colors vermell, verd i en alguna ocasió, blau.

La disposició d’una visió de color normal es coneix com a tricromatisme (es poden percebre tres colors primaris).

El tricromatisme anormal es refereix a la persona que disposa dels tres tipus de cons, però té defectes funcionals que el fa confondre els colors i percebre els tons dels colors alterats.  Aquest és el cas més comú entre els daltònics.

Redolar ens indica al seu manual Neurociència Cognitiva (2014) que: ‘Cadascun dels tres tipus de cons té una sensibilitat diferent segons la longitud d’ona a la qual estan sintonitzats‘ (p:275), seguint els experiments realitzats per Young i von Helmoltz de la teoria tricromàtica:

Els cons C (codifiquen el color blau), conformen entre el 5-10% de la totalitat dels cons, tenen sensibilitat màxima a les ones curtes.

Els cons M (codifiquen el color verd) conformen el 40% aproximadament el total dels cons i tenen una sensibilitat màxima a les ones mitjanes.

Els cons L (codifiquen el color vermell) són el 50% dels cons i són sensibles a les ones llargues.

Quina és la diferència entre daltonisme i discromatòpsia?

La discromatòpsia es refereix a la dificultat de percebre colors, però el seu significat és més ampli. Ja que aquesta pot ser d'origen genètic, coneguda com a discromatòpsia congènita o daltonisme. La discromatòpsia d'origen no genètic és deguda a algunes malalties que afecten el nervi òptic o la retina.

A finals del segle XIX, Ewald Hering a partir dels seus experiments va demostrar la teoria dels colors oponents, on indicava que hi ha tres parells de colors oposats (vermell i verd, blau i groc, negre i blanc).

I des de la meitat del segle XX s’unifiquen les dues teories, on tenim els tres tipus de fotoreceptors de la retina amb un grau d’activació diferent, els quals es codifiquen segons els processos dels oponents.

Els tres tipus principals de deficiència visual al color són:

  1. Defecte protan (ceguesa al color vermell),
  2. Defecte deutà (ceguesa al color verd)
  3. I defecte trità (ceguesa al color blau),

Aquests termes es tradueixen com a primer, segon i tercer i provenen del grec.

Quins són els colors que veuen els daltònics? Quins tipus de daltonisme hi ha?

Com indiquem en començar, hi ha diferents tipus de daltonisme depenent del dèficit als cons (acromàtic, monocromàtic, dicromàtic o tricromàtic anòmal).

Vegem com veu els colors un daltònic:

Tricromatisme anòmal

Al tricromatisme anòmal la retina disposa dels tres tipus de cons igual que una persona que pot veure els colors normalment, però un d’aquests està desenfocat, el que provoca que la persona confongui els colors i percebi els tons dels colors alterats.

És la forma més comuna de daltonisme i depenent de l’alteració funcional, pot ser una protanomalia, deuteranomalia o tritanomalia.

El daltonisme vermell-verd és una combinació de defecte protan (vermell) i deutan (verd) i és la forma més comuna de deficiència al color, pot ser una protanomalia o deuteranomalia.

El daltonisme blau-groc és poc freqüent i la persona que ho pateix té una sensibilitat reduïda al color blau (trità), per la qual cosa pot confondre el blau del verd i el vermell del porpra, se’l coneix amb el nom de tritanomalia.

Dicromatisme

Al dicromatisme, la retina té dos tipus de cons en comptes dels tres necessaris per a una visió normal del color:

  • Protanopia: persones que són capaces de veure colors a partir de la combinació de verd i blau, ja que no tenen fotoreceptors L (vermell)
  • Deuteranopia: persones que són capaces de veure colors a partir de la combinació blava i vermell, no disposen de fotoreceptors M (verd)
  • Tritanopia: és una de les incapacitats menys freqüents i es tracta de les persones que no disposen de fotoreceptors C (blau)
Tipos de daltonismo

Monocromatisme

Al monocromatisme, la retina només disposa d’un dels tres pigments dels cons i la visió de la llum i el color serà percebut per la persona en una dimensió.

Acromatisme

Tricromatismo y acromatismo - mimundovisual.com

L’acromatòpsia es produeix quan la persona no disposa de cap dels tres tipus de cons, de manera que no serà capaç d’apreciar cap color i veurà el món en diferents tonalitats de grisos.

Depenent del tipus de daltonisme i la deficiència al color:

  • Protanopia: ceguesa al vermell
  • Protanomalia: debilitat al vermell
  • Deuteranopia: ceguesa al verd
  • Deuteranomalia: debilitat al verd
  • Tritanopia: ceguesa al blau
  • Tritanomalia: debilitat al blau

Com saber si Sóc daltònic?

El daltonisme afecta el 8% de la població (sent el 8% homes i 0,5% dones) i per detectar-ho cal realitzar un test visual específic, el més conegut és el test de daltonisme Ishihara.

Aquesta deficiència visual per distingir els colors, es transmet genèticament a través del cromosoma X, normalment de mare a fill home.

Tot i que hi hagi més dones que homes que portin el gen del daltonisme, seran els seus fills homes els que pateixin aquesta incapacitat, encara que elles tinguin una visió normal dels colors.

Perquè una dona sigui daltònica, els seus dos cromosomes X han de portar aquest gen.

Quins són els símptomes del daltonisme?

Els principals símptomes del daltonisme són:

  • La dificultat en poder veure la brillantor en els colors de forma normal.
  • I les diferències que no es poden apreciar entre els tons d’un mateix color, especialment entre el vermell i verd o el blau i el groc.

Com detectar el daltonisme en nens?

Quan un nen pateix de daltonisme normalment no sabrà que ho pateix, ja que la forma en què veu els colors és com sempre els ha percebut i no coneix cap altra manera de fer-ho.

Recordem que el daltonisme és genètic i es neix amb aquesta alteració a la visió dels colors.

Però alguns indicis com que confongui els colors dels objectes verds, vermells i blaus o de les pintures en dibuixar, poden indicar-nos que hauríem de fer un examen visual dels colors per esbrinar si el nostre petit té daltonisme.

És important poder detectar el daltonisme en el nen com més aviat millor, per així reduir els inconvenients que pugui tenir durant l’etapa escolar, ensenyant-li alguns ‘trucs’ perquè pugui continuar amb el seu aprenentatge sense més conseqüències.

¿Com Diagnosticar El Daltonisme?

El test de les cartes d’Ishihara és el procediment més estès, tot i que no és l’únic.

Aquesta prova de deficiència de la visió dels colors es compon de les làmines d’Ishihara. I es refereix a un test de 38 làmines amb un cercle imprès a cadascuna d’elles, format per punts de diferents colors, línies ondulades o un número al centre.

El Test de Farnsworth, per la seva banda es compon d’unes fitxes acolorides les quals es diferencien per la tonalitat. Per fer el test la persona ha d’ordenar aquestes fitxes segons la graduació del color.

I l’anomaloscopi, és un dispositiu molt precís que es fa servir per distingir el dèficit de la visió del color i la seva gravetat. Tot i això, no està gaire estès a causa del seu alt cost.

No obstant això, i malgrat que trobem molts tests de daltonisme en línia, és important recordar que per poder avaluar correctament el nostre cas o el dels nostres fills cal acudir a un especialista de la visió perquè realitzi un examen complet i pugui indicar-nos si en patim alguna deficiència visual i quin n’és el grau.

Hi ha algun tractament per a tractar el daltonisme?

Tot i que no se li dona la importància que hauria de fer-se i les persones daltòniques passen inadvertides a la nostra societat, aquesta alteració en els colors pot provocar problemes per a les persones que el pateixen, perquè no poden reconèixer els colors correctament.

Per exemple, quan no poden ser capaços de poder identificar el grau de frescor de certs aliments o no poder triar algunes professions on se’ls requereix tenir una correcta identificació dels colors com el cas dels àrbitres, policia i pilot entre d’altres.

Actualment, no hi ha cap tractament per tractar el daltonisme encara que sí que hi ha lents de contacte o ulleres especials que poden ajudar. Tot i  que sigui una eina visual no soluciona el problema.

Tanmateix, fa uns anys s’estaven realitzant investigacions amb micos a la Universitat de Washington pel matrimoni Neitz, per tractar el daltonisme modificant genèticament els cons per al color vermell i el color verd.

D’on prové el nom de daltonisme?

El seu nom ve donat per John Dalton (1766-1844) químic, matemàtic, naturalista i meteoròleg anglès, qui va escriure el primer treball científic sobre la deficiència visual de color ‘Fets extraordinaris relacionats amb la visió dels colors‘. Dalton també patia aquesta condició.