Test Daltonisme Invers
Taula de Contingut
El test de daltonisme invers és una prova on s’utilitzen imatges que només la persona daltònica podrà visualitzar correctament.
És a dir, un test de daltonisme invers és el contrari al test de daltonisme tradicional, en què només podem veure la imatge correcta si no patim cap deficiència al color.
Al següent article, volem aprendre més sobre el test de daltonisme invers, i per això s’ha fet inevitable fer-nos un altre tipus de preguntes entorn del daltonisme com:
Què és el daltonisme? Quins colors veuen els daltònics? Com veuen les persones amb daltonisme? O quines són les conseqüències del daltonisme?
Però comencem pel principi: Què és el Test de Daltonisme?
Tot sobre el Daltonisme
- Què És El Daltonisme?
- Test d’Ishihara
- Test Daltonisme Invers
- Entrevistem A Miguel Neiva – ColorADD I El Daltonisme
- Ressenya – L’Illa Dels Cecs Al Color D’Oliver Sacks
Test daltonisme
Per detectar si una persona és daltònica ha de fer un test de daltonisme.
La prova més utilitzada és el Test d’Ishihara, creat el 1917 per l’oftalmòleg japonès Shinobu Ishihara.
Test daltonisme Ishihara
Aquest test de color es compon d’una sèrie de 38 cartes en què apareix un cercle amb punts de colors de diferents mides al seu interior.
A la part central del cercle hi ha uns números o símbols, també formats per punts de diferents colors.
La persona que sigui daltònica tindrà dificultats per veure aquests números o símbols del Test d’Ishihara i pot ser que en alguna de les cartes no pugui visualitzar el número interior.
Test daltonisme Farnsworth
A part del Test d’Ishihara, hi ha altres tests de daltonisme. Un exemple és el Test de Farnsworth, en què la persona que realitza la prova ha d’ordenar un conjunt de fitxes de colors segons la tonalitat que aquestes tinguin.
Un cop s’ha completat la sèrie de paletes, es gira i es pot comprovar si l’ordre que s’ha triat, és el correcte.
Al següent vídeo podem veure en què consisteix el Test de Farnsworth:
Test daltonisme amb anomaloscopi
L’anomaloscopi és un aparell que s’utilitza també en la detecció del daltonisme, encara que aquest no està disponible a moltes consultes a causa del seu cost elevat.
Amb aquest aparell és possible detectar si hi ha deficiència al color i quina és la seva gravetat a partir d’uns prismes que descomponen la llum blanca.
Si et ve de gust fer un test de daltonisme, al següent enllaç de la pàgina Colorite Lens s’ofereixen diversos tipus de tests de daltonisme per realitzar en línia, a partir del test de daltonisme d’Ishihara i del test de daltonisme Farnsworth.
Test daltonisme invers
En el cas del test de daltonisme invers es tracta d’una prova en què la persona amb deficiència al color, és capaç de veure el número o la figura, el qual la persona amb una visió tricromàtica normal, no podrà distingir-ho.
El test de daltonisme invers es tracta d’un test de daltonisme, però al revés de l’original, en què la persona que té alguna deficiència al color no se sent tan frustrada per no aconseguir distingir la figura interior, com li passa amb el test de daltonisme.
Al test de daltonisme Ishihara, hi ha 5 grups diferents de cartilles segons The College of the Optometrists:
- Grup 1: Qualsevol persona pot llegir la làmina
- Grup 2: Es llegirà diferent depenent si la persona és daltònica o no
- Grup 3: Només les persones amb visió normal podran llegir-la
- Grup 4: Només les persones amb deficiència en el color podran llegir-la
- Grup 5: Es llegirà de manera diferent, depenent de si la persona té una deficiència protà (al vermell) o deutan (al verd).
En aquest cas, les cartes del grup 4 són les làmines del test de daltonisme invers, les quals només la persona daltònica podrà reconèixer.
Tot i que no qualsevol persona daltònica, sinó el tricromàtic anòmal deuteranomal, el qual té dificultats en distingir el vermell i el verd. Aquest és el tipus de discromatòpsia més comú.
Aquest fet és possible, ja que les persones daltòniques són capaces de distingir diferències en la lluminositat que les persones amb visió tricromàtica normal no poden detectar. És el que es coneix amb el nom de daltonisme invers.
Per exemple, es diu que els daltònics deuteranòmals són capaços de reconèixer millor el camuflatge que les persones que no són daltòniques.
Ja que aquests tenen una més sensibilitat per detectar certes combinacions de colors i podrien ser capaços de visualitzar tonalitats que persones amb una visió del color normal no podrien distingir.
Si seguim aquest enllaç de la web Neo Fronteras, podem veure 3 exemples d’imatges de daltonisme invers.
I al següent article J. Ángel Menéndez, químic i investigador a l’Institut Nacional del Carbó (INCAR) i expert en daltonisme, ens mostra certes hipòtesis (no comprovades) referents a les compensacions evolutives satisfactòries que podria comportar ser daltònic, a causa de la gran quantitat de persones daltòniques a escala mundial (8%).
Hipòtesis referents al daltonisme invers
Algunes hipòtesis del daltonisme invers com la possibilitat d’existir dones amb un quart tipus de cons, en comptes dels 3 cons que disposa una persona amb visió tricromàtica.
D’aquesta manera, la persona seria tetracromàtica i seria capaç de veure un ventall més ampli de colors.
Tot i això, també s’indica que aquest tipus de daltonisme invers pot ser complicat de detectar, ja que les persones que podrien presentar-lo, desconeixen que la resta de persones no poden veure el món de la mateixa manera que ells ho veuen.
Una altra hipòtesi que es presenta a l’article de Menéndez tracta la influència emocional dels colors a l’estat emocional de les persones.
Atès que les persones daltòniques no perceben els colors de la mateixa manera que la resta, la influència dels colors sobre aquestes, podria ser també diferent.
D’altra banda, els daltònics podrien ser més cautelosos que la resta perquè no poden discernir tan fàcilment els colors.
Finalment, tracta una possible hipòtesi d’avantatge perceptiu en què es qüestiona si en el cas de les persones daltòniques podrien tenir la capacitat de tenir una visió més ràpida en disposar de menys colors per processar, de forma semblant a com passa amb alguns insectes.
Com el borinot, el qual és capaç de canviar de visió cromàtica a visió acromàtica per poder processar les imatges de forma més ràpida.
Però ja sabem Què és el daltonisme? Com veuen les persones amb daltonisme? o quins colors veuen els daltònics?
Què és el daltonisme?
El daltonisme és una alteració en la capacitat de distingir els colors, majoritàriament d’origen hereditari.
Tot i que són els homes els més afectats per aquesta disfunció del color, el daltonisme es transmet genèticament a través del cromosoma X, normalment de mare a fill (home). Perquè una dona sigui daltònica, els seus dos cromosomes X han de portar el gen.
La persona daltònica no és capaç de veure els colors de la manera que la majoria ho pot fer.
El daltonisme és una deficiència al color i habitualment es tracta d’una incapacitat per diferenciar els colors vermell i verd, i en menor freqüència, els tons blaus i grocs. Encara el grau d’afectació del daltonisme varia molt.
Va des de la incapacitat de no poder apreciar cap color (el que es coneix com a acromatòpsia o ceguesa al color) fins a una petita i subtil dificultat a poder distingir matisos dels colors vermell, verd i en alguna ocasió, blau.
Com veuen les persones amb daltonisme?
Per fer-nos una idea de com veuen les persones amb daltonisme, primer hem de saber que a la retina dels nostres ulls tenim unes cèl·lules sensorials, que es coneixen amb el nom de fotoreceptors.
Els fotoreceptors reaccionen com a resposta a la llum i n’hi ha de dos tipus: bastons i cons.
Gràcies als bastons podem apreciar el negre, el blanc i les tonalitats de grisos i s’activen a la foscor.
D’altra banda, els cons són els fotoreceptors de la retina que sensibles a la llum i s’activen durant el dia o en ambients il·luminats, i ens permeten veure els colors.
Tenim tres tipus de cons: un tipus de cons sensible a la llum vermella, un altre a la llum verda i un altre a la llum blava.
La combinació d’aquests tres colors ens permet veure el món en un gran ventall de colors.
Depenent de l’incorrecte funcionament o de la manca d’un o tres tipus de cons, tindrem un tipus de daltonisme o un altre.
És a dir, la deficiència a la visió pot ser deguda al fet que:
- Els cons no existeixen (o algun) el que es coneix com a anòpia.
- Els cons (o algun) no funcionen de manera adequada, cosa que es tracta d’una anomalia.
Per tant, el daltonisme pot ser: monocromàtic, dicromàtic o tricromàtic anòmal.
La capacitat de tenir una visió de color normal es coneix com a tricromatisme (ja que es poden percebre tres colors primaris).
El contrari a la visió tricromàtica, és la visió acromàtica i passa quan la persona no disposa de cap dels 3 tipus de cons. Per això no serà capaç d’apreciar cap color.
El tricromatisme anormal, per la seva banda, es refereix a la persona que té els tres tipus de cons, però té defectes funcionals que el fa confondre els colors i percebre els tons dels colors alterats. Aquest és el cas més comú entre els daltònics.
Al Manual de Neurociència Cognitiva (2014), Redolar indica que: ‘Cadascun dels tres tipus de cons té una sensibilitat diferent segons la longitud d’ona a la qual estan sintonitzats‘ (p:275), seguint els experiments realitzats per Young i von Helmoltz de la teoria tricromàtica:
Els cons C (codifiquen el color blau), conformen entre el 5-10% de la totalitat dels cons, tenen sensibilitat màxima a les ones curtes.
Els cons M (codifiquen el color verd), conformen el 40% aproximadament el total dels cons i tenen una sensibilitat màxima a les ones mitjanes.
Els cons L (codifiquen el color vermell), són el 50% dels cons i són sensibles a les ones llargues.
Per tant, els tres tipus principals de deficiència visual al color són:
- Defecte protan (ceguesa al color vermell),
- Defecte deutà (ceguesa al color verd) i
- Defecte trità (ceguesa al color blau)
Aquests termes es tradueixen com a primer, segon i tercer i provenen del grec.
Quins colors veuen els daltònics?
Com ja hem vist, hi ha diferents tipus de daltonisme depenent del dèficit als cons (acromàtic, monocromàtic, dicromàtic o tricromàtic anòmal).
Dit això, aquests són els colors que veuen els daltònics:
Tricromatisme anòmal
Si la persona daltònica té una deficiència tricromàtica anòmala, significa que la retina disposa dels tres tipus de cons igual que una persona que pot veure els colors normalment.
Però un d’aquests cons està desenfocat, cosa que provoca que la persona confongui els colors i percebi els tons dels colors alterats.
És la forma més comuna de daltonisme i depenent de l’alteració funcional, pot ser una protanomalia, deuteranomalia o tritanomalia.
Recordem: del grec protan (primer, ceguesa al vermell), deutan (segon, verd) i tritan (tercer, blau).
El daltonisme vermell-verd: és una combinació de defecte protan (vermell) i deutan (verd) i és la forma més comuna de deficiència al color i aquesta pot ser una protanomalia o deuteranomalia.
El daltonisme blau-groc: és poc freqüent i la persona que ho pateix té una sensibilitat reduïda al color blau (trità), per la qual cosa pot confondre el blau del verd i el vermell del porpra, se’l coneix amb el nom de tritanomalia.
Dicromatisme
En el cas del dicromatisme, la persona daltònica a la retina té dos tipus de cons en comptes dels tres necessaris per a una visió normal del color:
Tenim 3 tipus de dicromatisme:
- Protanòpia: persones que són capaces de veure colors a partir de la combinació de verd i blau, ja que no tenen fotoreceptors L (vermell)
- Deuterànopia: persones que són capaces de veure colors a partir de la combinació blava i vermell, no disposen de fotoreceptors M (verd)
- Tritanòpia: és una de les incapacitats menys freqüents i es tracta de les persones que no disposen de fotoreceptors C (blau)
Per tant, depenent del tipus de daltonisme i la deficiència al color:
- Protanòpia: ceguesa al vermell – Protanomalia: debilitat al vermell
- Deuteranòpia: ceguesa al verd – Deuteranomalia: debilitat al verd
- Tritanòpia: ceguesa al blau – Tritanomalia: debilitat al blau
Monocromatisme
Una persona daltònica amb monocromatisme, a la seva retina només disposa d’un dels tres pigments dels cons. La visió de la llum i el color serà percebuda en una dimensió.
Al següent enllaç, J. Ángel Menéndez ens presenta una traducció de l’escrit de John Dalton de 1794: ‘Fets extraordinaris relacionats amb la visió dels colors, per John Dalton’.
De la versió original en anglès: Extraordinary facts relating to the vision of colours en què Dalton explica la seva relació amb els colors. Aquesta va ser la primera vegada en què es tractava el dèficit als colors, per la qual cosa se li va atorgar el nom al daltonisme.
Quines són les conseqüències del daltonisme?
El tipus de daltonisme més freqüent és el deuteranop i és un defecte òptic per distingir entre els colors vermell i verd.
I de vegades aquest defecte és tan subtil, que la persona daltònica ni tan sols és conscient que pateix aquesta deficiència al color i creu que la resta de les persones veuen el món de la mateixa manera.
Encara que als nens per exemple, els pugui causar problemes d’aprenentatge en matèries que s’utilitzin els colors com a mitjà pedagògic, tal com indica la psicòloga Trinitat Aparicio en PulevaSalut.
Tot i això, en molts casos no solen adonar-se que es tracta d’una anomalia al color, fins no realitzar un test de daltonisme a la consulta d’un oftalmòleg.
Com la Sra. Aparicio indica:
És important plantejar la situació al nen daltònic com una característica que ell té i no com un problema, perquè aquest no se senti diferent i indicant-li que no té per què influir per portar una vida normal.
I és que les persones daltòniques poden portar una vida normal en gairebé tots els aspectes, encara que poden presentar alguna dificultat com a l’hora de combinar els colors en vestir-se, diferenciar si un aliment es troba fresc, pintar o fotografiar.
No obstant això, aquest fet tampoc no ha de ser un impediment, s’especula que grans pintors com Van Gogh van ser daltònics.
Les persones daltòniques poden estar impedides per poder exercir algunes professions com a pilot d’avió o navegant marí, controlador de trànsit aeri, àrbitre de futbol, etc. en les que calgui distingir de forma nítida els colors a l’hora de passar un reconeixement mèdic.
Al següent vídeo, el periodista Enric Botella ens mostra com veuen els daltònics i com és viure sense percebre bé els colors:
I ens agradaria finalitzar aquest article amb Miguel Neiva:
En els darrers anys el dissenyador gràfic portuguès Miguel Neiva ha creat un codi de colors ADD, que permet una vida més fàcil a les persones amb dificultats a l’hora de distingir els colors.
Es tracta d’un sistema de llenguatge de símbols format per 3 formes i cadascuna d’aquestes 3 formes s’identifica amb un dels 3 colors primaris.
És a dir, el color groc es representa amb una línia diagonal, el vermell amb un triangle i el blau amb un triangle invertit.
La combinació d’aquests 3 símbols poden identificar qualsevol color i en afegir-los el color negre i blanc, es poden identificar les tonalitats clares o fosques.
El codi de colors ADD ja s’utilitza en senyalitzacions d’alguns hospitals de Portugal, a l’etiqueta de la roba, en medicaments o en caixes de llapis de colors per posar-ne alguns exemples.
I és que el llenguatge creat per Neiva podria arribar a permetre la integració total de les persones daltòniques en la societat en la qual vivim i podria tractar-se de l’avenç més gran relacionat amb el daltonisme.
Si vols saber més sobre ColorADD, no et perdis el nostre article: Entrevistem A Miguel Neiva – ColorADD I El Daltonisme.
També et pot interessar…
- Què És El Daltonisme?
- Què És Un Mussol I Per Què Surten?
- Per què Es Produeix La Miopia? 7 Preguntes Sobre Les Causes De La Miopia
- Què És Ametropia I Quins Són Els Tipus Que Existeixen?
- Què és la Síndrome Visual Informàtic?
- Astenopia?
- 4 Preguntes Sobre L’Operació De Cataractes
Descarrega La nostra Guia sobre l’Ambliopia
