Miopia, Quins Són Els Graus De La Miopia?
Taula de Contingut
Quins són els graus de la miopia?
A una persona miop o amb miopia se’l coneix com a ‘curt de vista‘ i vol dir que pot veure els objectes propers sense problema, però té dificultats per veure els objectes llunyans amb nitidesa.
No obstant això, hi ha diversos tipus de miopia segons el grau o l’etimologia. Alhora, també podem trobar-nos amb una falsa miopia o excés d’acomodació.
En aquest article, volem aprendre una mica més sobre el defecte de refracció visual de la miopia i quins són els seus graus.
Però abans d’això, també ens agradaria veure altres conceptes relacionats com: Què és la miopia?, què és un defecte de refracció visual? (miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia) i què és una diòptria.
Per després poder entendre millor com es mesuren els graus de la miopia, quins són els graus de la miopia (miopia lleu, moderada, greu i alta, magna o patològica, diferències entre la miopia simple i la miopia magna.
La classificació de la miopia segons la causa (miopia axial, de curvatura, d’índex o miopia mixta).
Per acabar, veurem què és la falsa miopia, com diferenciar una falsa miopia d’una miopia real i què tipus de falses miopies podem trobar.
Què és la miopia?
Quan parlem de miopia ens referim a un defecte de refracció de l’ull on les imatges llunyanes s’enfoquen davant de la retina, cosa que genera que la imatge es vegi desenfocada.
A diferència de quan es té un ull emètrop (o normal) que es projecten sobre la retina.
La miopia es corregeix amb unes lents que se’n diuen negatives o divergents que el que fan és enfocar de forma correcta les imatges a la retina per poder així veure nítidament.
Què és defecte de refracció visual?
El defecte o anomalia de refracció ocular es refereix a la manca d’enfocament de la imatge que es projecta a la retina i aquesta es veu borrosa.
En canvi, a l’ull normal o emètrop, la imatge que es projecta sobre la retina ho fa de forma nítida després de la refracció a través de la còrnia i el cristal·lí.
Hi ha diversos tipus de defecte de refracció a l’ull o ametropies:
Miopia
La miopia és el defecte de refracció més comú i produeix una mala visió de lluny, ja que la imatge que es crea a l’ull, ho fa abans d’arribar a la retina el que genera un desenfocament.
Hipermetropia
La hipermetropia al contrari que la miopia, produeix una mala visió de prop, ja que la imatge es crea darrere la retina de l’ull i això provoca un desenfocament.
Astigmatisme
L’astigmatisme passa quan hi ha dues graduacions diferents en un mateix ull, les quals es troben en eixos o meridians perpendiculars.
El motiu és perquè una part de la imatge es crea a una distància de la retina diferent de l’altra i això genera un desenfocament diferent a cada posició.
Presbícia
La presbícia també coneguda com a vista cansada es refereix a la dificultat que es desenvolupa a partir dels 40-45 anys per poder enfocar objectes de prop. Això és degut a l’envelliment del cristal·lí.
Com es mesuren els graus de miopia?
Per poder entendre millor què són els graus de la miopia, hem d’aprendre abans que és una diòptria.
Una diòptria és la unitat que s’utilitza per mesurar sigui en valors positius o negatius, la potència de les lents (en ulleres o en lents de contacte) i la graduació dels ulls.
La graduació és negativa (-) quan es corregeix la miopia o alguns astigmatismes i es fa amb lents divergents.
La graduació és positiva (+) quan es corregeix la hipermetropia o la presbícia i es fa amb lents convergents.
La miopia es pot classificar pel seu grau o per la causa:
| Segons el grau | Segons la causa |
| Miopia lleu (simple) | Miopia axial |
| Miopia moderada | Miopia de curvatura |
| Miopia greu | Miopia d’índex |
| Miopia alta (magna) | Miopia mixta |
Graus de la miopia
Podem classificar la miopia segons les diòptries que es necessiten per compensar l’ull miop perquè pugui veure de manera nítida.
Miopia lleu, miopia simple o baixa
La miopia lleu és aquella que necessita una graduació entre -0.5 i -3 diòptries. Una persona amb miopia simple no veurà amb nitidesa els objectes llunyans.
Miopia moderada
La miopia moderada necessita entre -3 i -6 diòptries per poder corregir el defecte refractiu.
La persona amb miopia moderada tindrà dificultat per veure nítidament els objectes que es trobin a més distància que uns quants centímetres. No obstant això, és possible que es tregui les ulleres per fer tasques de prop.
Miopia greu
La miopia greu és aquella que necessita entre -6 i -8 diòptries i la persona que la pateix, no pot veure amb nitidesa el que hi ha a més de 30-40 centímetres.
Miopia alta, patològica o magna
La miopia magna, miopia alta o miopia patològica es tracta d’una malaltia ocular on hi ha un excessiu allargament del globus ocular que fa que totes les estructures de l’ull (especialment la retina) estiguin estirades de forma anòmala.
Es considera miopia alta a partir de les -6 diòptries. Pot arribar a provocar seriosos problemes com ara despreniment de la retina o ceguesa irreversible si no es tracta correctament.
Diferències entre la miopia simple i la miopia magna
La miopia simple és molt més freqüent que la miopia magna i es produeix a causa d’una fallada entre els diferents components de l’ull (la potència del cristal·lí, la curvatura corneal, la longitud axial i la profunditat de la cambra anterior).
La miopia magna es deu per un excessiu allargament del globus ocular i l’eix anteroposterior és més de 26 mm. S’inicia a la infantesa i pot progressar a l’edat adulta.
En el cas de la miopia simple, s’inicia entre els 5 anys i la pubertat progressant diversos anys i s’estabilitza després de l’adolescència.
L’error refracció en el cas de la miopia simple és inferior a -6 diòptries i superior a -6 diòptries a la miopia magna.
La miopia simple no ve acompanyada d’alteracions oculars associades, és un defecte òptic de refracció, a diferència de la miopia magna, que es considera una patologia ocular i s’ha de controlar de forma periòdica, ja que pot venir acompanyada d’alteracions que poden afectar seriosament la visió de la persona.
La miopia magna no només significa que tenir una quantitat més elevada de diòptries, sinó que la persona que pateix aquest tipus de miopia, és més susceptible de patir també altres complicacions oculars com glaucoma, cataractes o alteracions del pol posterior de l’ull.
Tot i tenir miopia magna, no necessàriament implica tenir complicacions oculars, sinó que hi ha un risc. Com més estirat estigui el globus ocular, més gran serà el risc.
Classificació de la miopia segons la causa
La miopia també es pot classificar segons la causa o anatomia de l’ull.
Miopia axial
A la miopia axial el globus ocular és més llarg del normal (més de 24 mm) a l’eix anteroposterior.
Miopia de curvatura
La miopia de la curvatura es refereix a un augment en la curvatura de la còrnia o del cristal·lí.
Miopia d'Índex
Una miopia d’índex es desenvolupa quan hi ha una variació a l’índex de refracció, ja sigui per una disminució de l’índex de refracció corneal.
O bé, per un augment de l’índex de refracció al cristal·lí, quan comença l’opacitat del cristal·lí que provocarà les cataractes.
Miopia mixta
La miopia mixta és una combinació de les miopies anteriors.
Clínicament, la miopia es classifica en dos tipus de miopies: la miopia benigna o simple i la miopia patològica o degenerativa.
– A la miopia benigna el defecte de refracció no excedeix de les -6D i no produeix problemes al fons d’ull.
– Per contra, en la miopia patològica excedeix les -6D i hi ha una alteració al fons d’ull.
D’altra banda, tenim la falsa miopia o pseudomiopia:
Què és la falsa miopia?
La falsa miopia apareix quan hi ha un bloqueig al mecanisme d’acomodació en enfocar objectes llunyans.
El múscul ciliar és el responsable d’augmentar la potència del cristal·lí per poder enfocar correctament establint així el mecanisme d’acomodació.
En la falsa miopia, el múscul ciliar continua contret, cosa que provoca que les imatges no es vegin nítides.
No és un problema anatòmic, sinó funcional: el múscul ciliar no s’ha relaxat.
Com podem diferenciar una falsa miopia d'Una miopia real?
Per diferenciar-la de la miopia real, la falsa miopia es pot detectar si veiem que la graduació varia molt en poc temps o en aplicar gotes cicloplègiques (desapareixen les diòptries).
En aplicar aquestes gotes, el múscul ciliar que és el que s’encarrega de l’acomodació es paralitza i si es tracta d’una falsa miopia, aquesta desapareix.
Tot i que el principal símptoma de les dues miopies sigui el mateix: la dificultat d’enfocar objectes llunyans, la falsa miopia és deguda a un problema de funcionament de l’ull (hi ha un bloqueig al sistema d’enfocament), a diferència de la miopia real que es deu a la forma de l’ull.
Quins tipus de falses miopies hi ha?
L’acomodació és un mecanisme de l’ull on la potència del sistema òptic augmenta perquè puguem enfocar els objectes en visió propera. Aquest mecanisme s’activa i es relaxa automàticament, modificant la curvatura del cristal·lí.
S’activa en enfocar un objecte proper i es relaxa per poder enfocar els objectes llunyans de manera nítida.
Amb la miopia hi ha un excés de potència, això vol dir que l’ull té més potència de la necessària per enfocar de lluny. La imatge s’enfoca davant de la retina i no es veu nítida.
En el cas de la falsa miopia, és perquè el sistema d’acomodació segueix actiu a l’ull, quan aquest s’hauria de relaxar per poder enfocar els ulls que estan a una distància llunyana, per la qual cosa aquests es veuran borrosos, igual que passa amb la miopia real.
Com falses miopies ens trobem: l’espasme acomodatiu, la miopia nocturna i la miopia instrumental.
Espasme acomodatiu
L’espasme acomodatiu és l’excés d’acomodació i es produeix quan el procés d’acomodació es queda actiu.
Es tracta d’un bloqueig ocasionalment transitori, on l’ull disposa de molta potència i no pot veure bé de lluny, encara que sí de prop, ja que el mecanisme d’acomodació no s’ha relaxat.
Miopia nocturna
La miopia nocturna es produeix amb poca il·luminació pel fet que no relaxem l’acomodació. La pupil·la es fa més gran en estar a les fosques i això provoca una menor agudesa visual.
Miopia instrumental
La miopia instrumental és aquella incapacitat de poder relaxar l’acomodació a causa de la sensació de proximitat dels objectes, com ara després d’haver utilitzat un microscopi.
De tota manera i en qualsevol cas, és recomanable acudir a un especialista de la visió perquè ens revisi de forma periòdica i així pugui detectar qualsevol anomalia que puguem tenir.
També et pot interessar…
- Què És El Daltonisme?
- Què És Un Mussol I Per Què Surten?
- Per què Es Produeix La Miopia? 7 Preguntes Sobre Les Causes De La Miopia
- Què És Ametropia I Quins Són Els Tipus Que Existeixen?
- Què és la Síndrome Visual Informàtic?
- Astenopia?
- 4 Preguntes Sobre L’Operació De Cataractes
Descarrega La nostra Guia sobre l’Ambliopia
