Per Què Parpellegem?
Taula de Contingut
Tots parpellegem i molt! Però, quina funció té per a nosaltres el parpelleig? Per què parpellegem?
Què passa si no parpellegem? Quantes vegades parpelleja l’ull humà en un dia? Quin és el rècord de més temps sense parpellejar? Quant de temps es triga a obrir i tancar els ulls? Per què els nadons parpellegen menys?
Segur que alguna vegada, ens ha passat pel cap alguna d’aquestes preguntes sobre el parpelleig i el perquè d’aquest acte.
En aquest article, ens agradaria tractar una miqueta més aquest fet i descobrir algun dels seus misteris.
Blog Visual: Et pot interessar
- Per Què Parpellegem?
- Ioga Per als Ulls
- Com Posar-se Gotes A L’Ull Un Mateix
- Per Què Els Meus Ulls Canvien De Color Quan Ploro
- Com Preparar La Primera Visita Amb L’Oftalmòleg
- Com Llegir La Recepta De Les Ulleres?
- 4 Consells Per A Mantenir Una Bona Salut Visual
Què és el parpelleig?
Parpellejar es refereix a l’acció ràpida de tancar i obrir la parpella.
De mitjana parpellegem unes 15-20 vegades per minut, entre 20.000 i 30.000 vegades al dia. El que es tradueix en el fet que romanem amb els ulls tancats durant el 10% del temps de vigília.
El parpelleig pot durar entre 40 i 200 mil·lisegons, encara que aquesta velocitat pot veure’s afectada per diverses raons, com ara la fatiga o el consum d’alguns medicaments.
Durant l’instant en què dura un parpelleig, les parpelles cobreixen completament les pupil·les i la retina no té cap imatge enfocada.
I malgrat que la nostra entrada visual es vegi interrompuda d’aquesta manera tan dràstica, nosaltres no som capaços de notar el nostre propi parpelleig i no percebem com que el món hagi desaparegut de forma momentània durant aquest parpelleig.
Un Fet Curiós:
Un tècnic de míssils de la Marina xinesa durant una desfilada militar a Pequín, va ser capaç de romandre durant 57 minuts i 24 segons sense parpellejar.
Durant la desfilada dels soldats de l’Exèrcit Popular d’Alliberament, aquests han de romandre 40 segons sense parpellejar.
El nostre protagonista no va ser capaç de participar en la desfilada, a causa d’una infecció ocular.
Per això va entrenar els seus ulls per poder assistir al següent. I no només ho va aconseguir, sinó que el van nomenar ‘Staring King‘, en aconseguir el Rècord Mundial de més temps sense parpellejar.
Salut Visual: Prevenció
- Com Preparar La Primera Visita Amb L’Oftalmòleg
- 4 Consells Per A Mantenir Una Bona Salut Visual
Quina és la funció del parpelleig?
Les dues principals funcions del parpelleig sempre han estat considerades com:
- Les d’hidratar els nostres ulls, lubricant els globus oculars i,
- Protegir-los de la pols i altres cossos estranys.
La lubricació es realitza a través de les nostres llàgrimes i aquestes es componen d’aigua, a més d’oli, mucosa i altres components com els lisosomes, els quals funcionen com a antibiòtics naturals.
Hi ha diferents tipus de glàndules a la parpella i en parpellejar apareix un mecanisme que permet a aquestes glàndules de segregar els components de les llàgrimes. Alhora que es fa un moviment horitzontal a la parpella que fa que les deixalles de l’ull es desplacen fins a la punta, cap al llagrimal.
Per la seva banda, la protecció que fa el parpelleig, es veu reforçada per la presència de les nostres pestanyes, on les deixalles es poden quedar estancades.
Per tant, en tancar els ulls amb el parpelleig, evitem que estímuls potencialment nocius ens puguin afectar, com la llum massa brillant, davant d’un corrent de vent o un dia molt sec.
Tot i això, els científics indiquen que parpellegem molt més sovint del necessari per cobrir aquestes dues funcions.
També et pot interessar
- Beneficis Dels Fruits Secs Per A La Nostra Vista
- Zeaxantina Per als Ulls
- Luteïna Per als Ulls
- 4 Consells Per a Mantenir Una Bona Salut Visual
Aleshores…
Per què parpellegem tan freqüentment?
Un grup de científics japonesos van investigar el 2012 que el fet de tancar els ulls breument en parpellejar ens podria ajudar a centrar l’atenció i aclarir els nostres pensaments, segons un article publicat al Proceedings of the National Academy of Sciences i basat en estudis anteriors.
Segons aquests investigadors, encara que el parpelleig sembli una mica involuntari i espontani, indiquen que les persones acostumem a parpellejar en moments predictibles.
Per exemple:
- Parpellegem en acabar cada frase, quan estem llegint,
- Quan estem en una conversa, parpellegem quan el que parla fa una pausa,
- Quan estem veient un vídeo amb més persones, tendim a parpellejar al mateix instant en endarrerir-se l’acció per un breu moment.
- És a dir, aprofitem per parpellejar sense adonar-nos-en, quan per exemple, el protagonista surt de l’escena.
Aquests són els moments, en què el cervell suprimeix l’atenció, ja que sap que no són els instants més rellevants de la situació.
En aquest cas, la investigació tractava d’escanejar l’activitat cerebral de 10 persones mentre visualitzaven episodis del còmic Mr. Bean. El mateix programa que es va emprar en estudis anteriors, per mesurar el grau d’activitat a l’escorça cerebral de cadascú en parpellejar mentre visualitzava els vídeos.
El cervell permet desconnectar-nos
Segons els resultats d’aquestes investigacions, el parpelleig podria utilitzar-se per desconnectar-nos breument dels estímuls visuals. Permetent-nos una major capacitat d’atenció en tornar a obrir els ulls, després d’un breu descans mental.
Igualment, van poder comprovar que en parpellejar, s’activava una xarxa de connexions que normalment s’activa, quan estem en repòs.
El que es traduiria que el simple acte de parpellejar, no és només, no veure alguna cosa per un breu moment.
En parpellejar, l’activitat de la xarxa d’atenció, s’inhibeix i en obrir els ulls novament, la xarxa d’atenció es torna a activar.
A més, el cervell és capaç d’ignorar la foscor que produeix un parpelleig i ens permet continuar tenint una visió contínua del que ens envolta. De la mateixa manera que és capaç d’ignorar el nostre nas.
El cervell s’apaga, momentàniament a cada parpelleig, en certes àrees responsables de detectar canvis ambientals. Per això no notem aquesta ‘apagada’ i experimentem l’entorn i el món com un continu.
Tot i que cal més investigació sobre això, resulta ser que en parpellejar no només hidratem els nostres ulls, sinó que també el nostre estat mental s’altera en parpellejar.
Per què els nadons parpellegen amb menys freqüència?
L’adult de mitjana sol parpellejar unes 15 vegades per minut. No obstant això, els nadons ho fan amb molta menys freqüència, arribant fins i tot a una vegada per minut.
Hi ha estudis que demostren la relació entre el parpelleig i la dopamina. S’hi indica que, el parpelleig està regulat per la dopamina del cervell, un dels neurotransmissors que possibilita a les cèl·lules cerebrals, comunicar-se.
Generalment, en prendre medicaments per augmentar els nivells de dopamina, també augmenta la freqüència del parpelleig.
A més, algunes patologies fan que el nostre parpelleig incrementi o disminueixi la seva freqüència. Per exemple l’esquizofrènia fa que el parpelleig sigui més freqüent i el Parkinson fa que la freqüència sigui menor.
Tanmateix, la dopamina també està relacionada amb altres funcions, com són el control de moviments, els nivells hormonals, l’aprenentatge o la motivació.
La freqüència de parpelleig en els nadons podria revelar aquestes relacions amb el sistema de dopamina.
Quines són les causes per les quals els nadons parpellegen menys?
No obstant això, podrien existir diverses causes que podrien fer que la freqüència de parpelleig en els nadons sigui menor:
La primera hipòtesi indica que, els nadons en tenir els ulls més petits i dormir més que els adults, necessiten menys lubricació als ulls.
Tanmateix, un estudi realitzat per Leigh F. Bacher el 2011, no va trobar la relació entre l’àrea de la superfície de l’ull amb el parpelleig espontani, encara que sí que va poder relacionar el parpelleig amb els canvis de mirada.
La segona hipòtesi suggereix que, els nadons en trobar-se per primera vegada davant un món completament nou per a ells, estan tan interessats i curiosos, concentrats a assimilar tota la informació visual que estan rebent, que no poden ‘molestar-se’ a parpellejar, ja que això seria una distracció per a ells.
Aquesta teoria podria tenir sentit, si pensem pel que fa a un adult que està enfocat en alguna cosa. També la freqüència del seu parpelleig és menor, com quan estem davant de l’ordinador.
I la tercera hipòtesi, com comentem anteriorment, relacionaria la freqüència de parpelleig dels nadons amb els nivells de dopamina del cervell.
Al cervell dels nadons, el sistema de dopamina està en desenvolupament i s’intueix que la baixa freqüència de parpelleig en els petits, pot ser una part natural del desenvolupament cerebral.
Bacher i el seu equip de recerca, suggereixen que si fos possible que el parpelleig pogués utilitzar-se com a mesura de l’activitat de la dopamina, podria ajudar a predir les diferències individuals de la personalitat, les capacitats cognitives i el risc d’afeccions relacionades amb la dopamina.
Tot i això, encara no existeix una teoria unànime que inclogui per què la freqüència dels nadons és menor als adults.
El parpelleig, molt més que un lubricant per als nostres ulls...
Ja el 1927, els científics escocesos Erik Ponder i WP Kennedy van realitzar un estudi per investigar la naturalesa de la freqüència del parpelleig espontani en adults.
Els investigadors van poder comprovar que la freqüència de parpelleig era invariable segons els diferents ambients on es mesurava. Fos en sales fosques o amb il·luminació, les persones invidents parpellejaven amb la mateixa freqüència que les vidents. Tampoc anestesiant la superfície de l’ull va fer canviar la freqüència del parpelleig.
Tot i això, Ponder i Kennedy van poder comprovar com la freqüència del parpelleig augmentava amb la tensió mental. Les persones parpellejaven amb més freqüència en estar emocionats o enutjats.
El que va fer proposar als científics que, el parpelleig a més de proporcionar hidratació als nostres ulls, permetia alleujar la tensió a la persona, de la mateixa manera que ho fa el moviment nerviós dels dits.
En un altre estudi publicat l’any 2017, a la revista Current Biology, l’investigador Gerrit Maus suggereix que, el parpelleig permet enfocar la nostra mirada.
Segons Maus, els músculs oculars són lents i imprecisos. Per la qual cosa el cervell podria ordenar als músculs oculars fer les correccions precises després de mesurar la diferència entre el que veiem abans i després d’un parpelleig.
Per tant, i responen a la pregunta que ens fèiem al principi: Per què parpellegem?
Direm que malgrat que tradicionalment existia la idea generalitzada que l’única finalitat del parpelleig era mantenir hidratat a l’ull i protegir-lo de l’entrada de cossos estranys o d’una llum brillant, s’ha pogut demostrar que el parpelleig té una funció molt més profunda, relacionada amb la nostra atenció.